0

He tingut un somni: empesa pels reguladors de la competència, aquí i a la Xina, i sobretot als Estats Units, Amazon es fragmentava en centenars de petites empreses de distribució més eficaces i properes, més socialment justes i equilibrades. I no és detall menut que això confirmava que aquests reguladors fan alguna cosa més que estudis i discursos. Economistes d’arreu van criticant que el gegant de la distribució planetària depreda els comerços locals, malbarata energia tenint constantment milions d’enviaments voltant pel món, aspira a una realitat monopolística en la distribució, i també en la fabricació, del que ven, i s’aprofita com ningú de les desregulacions. No té rivals (amb excepcions com Birkenstock, i enhorabona!, que abandonà la plataforma farts que hi pirategessin sense vergonya les seves sabates), i ara se centra en impedir la sindicació dels seus treballadors, a més d’encatifar de cartrons els carrers de totes les ciutats. Frank Pasquale, professor de Dret a la Brooklyn Law School, ha denunciat que els algoritmes d’Amazon vers ciutadans i empleats estan assumint funciones governamentals, i el president Biden l’ha posat com a exemple de companyia enganyosament hiperpatriòtica que no paga impostos, amb un clar avís: «Un bomber o un mestre paguen el 22 % dels seus ingressos, però Amazon i altres 90 corporacions importants paguen zero en impostos federals. Aviat acabaré amb això».

També la UE, amb la parsimònia habitual, té previst controlar les aspiracions monopolístiques de l’empresa de Jeff Bezos, que se sent tan segur que ha trolejat estar d’acord en limitar aquest gegantisme monopolitzador que supera a qualsevol govern.
És urgent la icona que expliqui al món el gest «Jo no compro a Amazon», gairebé tant com la que reboti un «No m’interessa!» als que ens informen dels espaguetis que s’estan cruspint i d’on han aparcat. El més divertit és que fins i tot la Xina, a través de la pomposa autoritat anticompetència ‘The State Administration of Market Regulation’, ha multat fa poc la versió d’Amazon a aquell país, Alibaba, amb 2.800 milions de dòlars per «asfixiar la competència». Tot un crash ideològic, perquè no era el monopoli l’objecte d’adoració del comunisme? No entenc res.