Joan Guasp10/04/21 0:00
TW
0

L’advocat i diputat per JxCat, Jaume Alonso-Cuevillas , va patir una relliscada infantil l’altre dia en una entrevista que li estaven fent a VilaWeb . Es va mostrar partidari de no tramitar les resolucions contra el rei ni a favor de l’autodeterminació. Es va fer aquesta pregunta: «Hem de deixar que ens inhabilitin sense pena ni glòria per a una bestiesa d’aquestes?». Segons ell, tramitar aquest tipus de resolucions no deixaven de ser simbolismes que no portaven enlloc. Segons el meu parer, venia a dir que els símbols només tenen la importància que tenen en ells mateixos. Ja ho he dit abans: una relliscada ingènua i pueril. Titllar de bestiesa els elements simbòlics, per mi, sí que és una veritable bestiesa.

Tanmateix no podem oblidar que massa sovint els catalans qualifiquen de bestiesa qualsevol insignificança. Li donen el mateix sentit que nosaltres, els mallorquins, li donem a la paraula doi. Cuevillas va comentar senzillament que li semblava doiut tramitar resolucions que acabarien amb no res i amb els seus autors a la presó o a l’exili, com ja hi estan Junqueras , Puigdemont , Forcadell i una quinzena més de catalans dignes i honorables. Admiro la tasca que fa i que ha fet Jaume Alonso-Cuevillas, però considero que en aquestes declaracions seves com a secretari actiu de la Mesa del Parlament de Catalunya, es va equivocar. Tramitar un projecte de llibertat, de democràcia i de qualsevol altre dret fonamental, no em sembla una bestiesa. De cap manera, encara que se sàpiga per endavant que no s’aconseguirà l’objectiu. Penso que cal lluitar per les utopies que ens fan albirar un món més feliç i més just, per molta repressió que se’ns apliqui. Em sap greu que aquest brillant advocat, a pesar d’haver-se disculpat públicament per la seva errada formal, persisteixi en la seva posició de fons. L’indumentària no és la persona, però la simbolitza.