L'home, el documental i la memòria

L’Espanya democràtica i moderna, que ha resultat ser ni tan democràtica ni tan moderna, es fonamenta en una sèrie de mentides, malentesos, eslògans publicitaris, jocs retòrics, mites, silencis i mitges veritats interessades. Una de les mentides més flagrants que en fa de base és que la Transició va ser modèlica, una operació política exemplar i, excepte pel terrorisme d’ETA i altres grups antisistema, meravellosament consensuada i pacífica. La historiadora Sophie Baby va desmuntar aquest mite al seu llibre Le mythe de la transition pacifique. Violence et politique en Espagne (en castellà a Akal com El mito de la transición pacífica. Violencia y política en España, 1975-1982 ). Les xifres que dona Baby són eloqüents. A la pacífica Espanya de la Transició, va haver-hi més de 3.200 actes violents de naturalesa política i devers 700 morts. D’aquests, 376 varen ser víctimes d’ETA, però n’hi va haver 67 assassinades per l’extrema dreta i, atenció, 178 víctimes de la violència policial o parapolicial. Gustau Muñoz , militant comunista i independentista assassinat l’11 de setembre del 1978, va ser una de tantes víctimes policials. Quaranta-tres anys després de la seva mort mai del tot aclarida –els silencis polítics, judicials i mediàtics amb què Espanya ha amagat, blanquejat i protegit la violència d’estat durant la Transició són d’una espessor immoral–, el documental Gustau, la Transició al descobert en recupera la història, en reconstrueix el crim i en reivindica el compromís. Dirigit per Jaume Domènech , ha comptat amb el testimoni de familiars, companys de lluita, historiadors, fotoperiodistes, penalistes experts en memòria històrica i polítics i activistes encara en actiu. Rigorós però intens, el documental equilibra bé el nervi íntim i humà de la història amb la seva dimensió més sociopolítica, i aconsegueix oferir una visió esgarrifosa, desapassionada i perspicaç d’un crim espantós –Gustau tenia setze anys i el mataren per l’esquena– que va tenir lloc en una època sinistra, posteriorment idealitzada d’una manera repugnant. Tal com explica una de les testimonis, es diu que allò va ser una Transició, però molts jutges, policies i polítics de l’Espanya democràtica eren els mateixos que els de l’Espanya franquista. El dia que emetin Gustau per la tele –a TV3, aviat–, no se’l perdin.