TW
0

El Tribunal Constitucional haurà de dictaminar si els diputats de Vox tenen dret a visitar els centres escolars de les Illes Balears, amb l’objectiu de certificar que els alumnes són víctimes d’adoctrinament catalanista i probablement, ja posats en feina, si els inoculen generoses dosis de virus veneçolà. Arribats aquí, hauríem de dir que tant la demanda del partit esmentat com la decisió dels juristes d’admetre-la a tràmit ens deixa atònits. Però, cas de dir-ho, pecaríem d’ingenus o mentiríem. Els tests s’assemblen a les olles. L’any 1937, una nombrosa representació del SEM (Sindicato Español de Magisterio) va viatjar a Roma per estudiar in situ l’adoctrinament feixista a les escoles. Gustavo Alares –un dels especialistes més dinàmics en l’estudi del vessant cultural del franquisme– afirma que «uno de los objetivos del fascismo español fue la conquista de la cultura y la educación». I aquesta obsessió de Falange era compartida per totes les famílies del franquisme des del moment que acomodaren Espanya al nou ordre mundial, entre l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. De fet, si el Tribunal Constitucional vol trobar antecedents legals per a fer fiable l’estrafolària petició de Vox, només cal que recorri a l’ordre del 28 d’agost de 1936 referida a l’inici del curs escolar a l’Espanya feixista i publicada en el Boletín Oficial de la Junta de Defensa Nacional, atès que especifica clarament que un dels objectius a aconseguir és el «de españolizar la enseñanza». La cosa, per tant, ve de lluny. De manera que Vox pot entrar a les escoles, no sols en actitud fiscalitzadora, que sempre causa rebuig entre el professorat, sinó amb un seguit de propostes dels seus camarades del trenta-sis. Un exemple: poden recuperar el Día de la Canción, institucionalitzat a partir de la primavera de 1943. El primer d’abril d’aquell any, set mil escolars desfilaren pels carrers de Palma i convertiren la ciutat en una gàbia de caderneres. Tots i totes, nins i nines, coincidiren a Cort i, acompanyats per la banda municipal, interpretaren dues cançons escollides de Himnos y canciones , un llibret publicat per l’anomenada Vicesecretaría de Educación Popular, l’òrgan de propaganda de FET i de les JONS. Es tractava de dues perles: Juventud española ( José Antonio nos guía / Franco nos dirige la consigna fiel) i Somos Flechas (Con fusiles de amor y de victoria/ a España hemos de reconstruir). La proposta, si Vox la fa seva, pot reeixir. Potser els ensenyants posin cara ferrenya, perquè són corretja de transmissió de Maduro i Puigdemont. Els hotelers, en canvi, faran mamballetetes. Després de donar suport entusiàstic a Turismo eres tú , la cançó de SOS Cultura, és més que evident que Schubert ja no els assacia. Però cultura i empresariat són figues d’un altre paner. Podem parlar-ne...? I tant! Se’n pot fer un llibre.