Catalina Ros, profesora de castellano, y Catalina Barceló, profesora de catalán y secretaria del centro, vivieron en primera persona este viaje. «El lunes empezamos el viaje con mucha ilusión y alegría, aunque duró más bien poco», explica a Última Hora Catalina Ros.
«El segundo día ya detectamos los primeros casos, algunos alumnos sentían malestar y molestias estomacales, aunque no fue hasta días después que fuimos conscientes de la gravedad de la situación», matiza Barceló. «Iban cayendo como moscas», recuerdan las profesoras.
Tras observar la evolución de la situación, el claustro ya empezó a sospechar de una intoxicación alimentaria. Sin embargo, durante todos los días que duró el viaje, y pese a que los estudiantes fueron vistos por médicos, en todo momento se les dijo que era un virus. «Nos sentimos muy desprotegidas por parte de la sanidad de la comunidad», explican. «Hemos sentido falta de humanidad en muchas ocasiones», añaden.
«Los médicos vinieron al hotel de Sevilla donde nos hospedábamos e incluso tres ambulancias diferentes se llevaron a tres alumnos, pese a ese, no teníamos ninguna información», lamentan.
Ellas eran las máximas responsables de los estudiantes por lo que «debimos asumir todos los roles, desde padres y madres a enfermeras o celadoras», cuentan. Pese a que cuatro de las docentes también padecieron síntomas «íbamos a comprar el medicamento, lo administrábamos, vigilábamos su evolución y además continuamos las actividades con el resto de grupo. Además de acompañar a los más graves al hospital», recuerdan.
«Estaba una profesora sola en la que llamamos 'la planta de los enfermos', esto es una responsabilidad muy grande», explican. Una situación que les ha hecho reflexionar sobre su futuro. Catalina Barceló asegura que «la verdad que esta experiencia me ha hecho reflexionar y por ahora pongo un paréntesis o quién sabe si un punto final a los viajes de estudios».
Pese a todo, reconocen que «todo hubiera podido ser aún peor» y que contaron con la colaboración de los alumnos y del propio centro en todo momento.
Una vez en el aeropuerto, cuando la pesadilla estaba cerca de llegar a su fin, aún sufrieron un rato más. Además de un retraso de más de tres horas en el vuelo de regreso, «una de las alumnas se encontraba muy mareada y desde la tripulación casi la obligan a quedar en tierra», recuerdan.
«Es una pena, ya que el viaje de estudios suele ser un viaje para recordar. Y aunque se continuó con la mayoría de actividades, todas tenían ya un sabor agridulce», matizan.
Pese a las múltiples veces que se recurrió a la sanidad andaluza, aún hoy no tienen los resultados de algunas pruebas. De hecho, hasta su llegada a la Isla, no se pudo confirmar que se trataba de salmonelosis.
30 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
MikiTu ni t'aixequis. Continua somiant…😴
LluísAcuéstate anda.
AngelcaídoSeguint sa teva propaganda falsa i estantissa, si a ses Illes Balears falten metges per mor des requisit des català, a Andalusia falten metges per mor des requisit des castellà. Si el lleven, Andalusia podrà importar metges d'Alemanya, de França, d'Itàlia, de la Xina, del Japó, de Rússia… i aixi resoldrà es problema de sa falta de metges. Aplicant a sa llengua castellana ses teves ocurrències obsessives contra sa llengua catalana, tot solet has resolt es problema de sa falta de metges a Andalusia. Enhorabona! 🤣🤣🤣 Estàs contra es català perque éts un aforasterat irreductible però malapler amb sa teva condició: no te sents mallorquí ni foraster, éts mig figa mig rém. Ningú ataca sa teva llengua forastera a Mallorca: ben al contrari, es castellanoparlants conservau part des privilegis concedits per sa castellanització franquista perque l'hem frenada però encara no l'hem derogada. Totes ses llengües espanyoles d'avui són procedents de s'època medieval, amb sa repoblació de ses Illes Balears i de sa Península, de nord a sud, durant sa conquista cristiana: a posta a ses Illes Balears i a sa part oriental de sa Península parlam català, a sa franja central de sa Península parlen castellà, a sa part d'Astúries i Lleó parlen asturià i asturlleonès, i a sa franja occidental parlen gallec i portuguès. Sa procedència de ses llengües espanyoles i sa distribució geogràfica no tenen cap misteri. Durant un caramull de segles, s'Estat espanyol no va poder castellanitzar ses comunitats de llengües diferents i no va passar res. Suïssa ès un Estat europeu, democràtic i modern que reconeix es plurilingüisme de manera igualitària i no passa res. Voler fer creure que si Espanya adopta una legislació lingüística igualitària serà un caos i tornarem "invertebrats" ès pura propaganda barata des nacionalistes espanyols obsessius com tu. Una obsessió producte de sa castellanització franquista que t'aplicaren es progenitors, que claudicaren davant sa pressió castellanitzadora de s'Estat franquista. S'Estatut d'Autonomia reconeix que sa llengua pròpia de ses Illes Balears ès sa catalana seguint es mateix criteri acadèmic que l'any 1884 va incorporar es 'Diccionario de la lengua castellana' de sa Real Academia Española, mantengut fins avui sense interrupció, que defineix es mallorquí com a "dialecte" o "varietat" de sa llengua catalana. No podia esser d'altra manera i no se modificarà per tres raons: 1a. Es qui estam alfabetitzats en sa llengua pròpia no deixarem d'usar-la perque tengui diverses denominacions populars i una denominació acadèmica. Parlar i escriure en mallorquí vol dir parlar i escriure en català; no hi veim cap contradicció. 2a. Es residents venguts de fora que no han assimilat sa llengua nostra viuen al marge de qualsevol polèmica sobre aquesta qüestió. No els interessa. 3a. Ets únics que voleu llançar es mallorquí contra es català sou certs mallorquins aforasterats, procedents de famílies 'fines' de Palma que no pogueren resistir sa pressió castellanitzadora des franquisme i castellanitzaren es fills. Qualcuns d'aquells fills cercau enfrontar mallorquí i català com a excusa per no haver d'aprendre sa llengua des vostros padrins i repadrins, i així justificar i mantenir sa castellanització que rebéreu a ca vostra. Per tant, qui voleu moure brega contra sa llengua pròpia sou una minoria social irrellevant i no hi ha cap partit interessat a fer-vos costat, perque no compensa guanyar quatre vots de mallorquins aforasterats i perdre'n quaranta de mallorquins normals. Tanmateix, s'experiència de quatre dècades i busques de democràcia ha demostrat que assumir sa denominació acadèmica de 'llengua catalana' a s'Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears fou una bona decisió. A Catalunya ningú discuteix sa denominació de sa llengua ni ses "modalitats" (que també en tenen) i això no evita que hi hagi una minoria activista contra sa llengua catalana. A València feren oficial sa denominació popular de "valencià" i també hi ha una minoria espanyolista activista —i fins i tot violenta— que envesteix sa llengua des valencians fort i no et moguis. Per tant, si s'Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears anomenàs sa llengua catalana d'una altra manera, ets espanyolistes contraris a sa llengua i partidaris de sa castellanització seríeu exactament es mateixos i mouríeu brega igualment. Només milloraria un aspecte: hauríeu de fer espanyolisme a cara descoberta i sense embulls, perque ja no podríeu enfrontar falsament es mallorquí contra es català com feis ara. Hauríeu d'enfrontar es castellà contra es mallorquí —o es menorquí, o s'eivissenc, o es formenterer, o es balear— ben igual que a Catalunya l'enfronten contra es català i a València contra es valencià. Seríeu igualment espanyolistes, però a cara descoberta i sense excuses de mal pagador.
LluísEntonces es un aliciente ese requisito no? De verdad pensáis alguna vez con la cabeza?
LluísSi en estas comunidades ESPAÑOLAS tuvieran el CATALÁN COMO REQUISITO O MÉRITO HABRÍA MENOS MÉDICOS. Y usted lo sabe perfectamente,PORQUE ES DE CAJÓN, así que no sea usted SECTARIO. Por mi parte ESTOY EN CONTRA DEL CATALÁN PORQUE SOY UN MALLORQUÍN LEAL Y ESTOY SIENDO AGREDIDO EN MI LENGUA, MI CULTURA Y TRADICIONES, POR USTEDES SIEMPRE SOMETIDOS y SUMISOS A CATALUÑA, TRATANDO DE IMPONER SU DIALECTO PARA TRATAR DE ELIMINAR DE LA FAZ DE LA TIERRA UNA DE LAS POCAS LENGUAS MEDIEVALES VIVAS DE EUROPA. Y se lo pudo decir en MALLORQUÍN pero se lo digo en ESPAÑOL porque usted lo entiende perfectamente y es el IDIOMA QUE VÉRTEBRA MI NACIÓN : ESPAÑA. Y NO HAGA EL RIDÍCULO NI MANIPULE... NO SUFRO DE CATALANOFOBIA, es FALSO, SIMPLEMENTE DEFIENDO LO QUE USTEDES ATACAN. RESPETEN SI QUIEREN SER RESPETADOS . Y PODEMOS EMPEZAR POR UNA CONSULTA,de esas que ustedes no se cansan de pedir pero más modesta, CONSULTA PER SA LLENGO A BALEARS... A QUE NO LES GUSTA... 🎈
AngelcaídoSa falta de metges a ses comunitats castellanoparlants precisament demostra que es català no hi té res a veure. Es fet de treure'l a rotlo en aquesta notícia, cridant en foraster amb majúscules com sempre, corrobora que sofreixes de catalanofòbia crònica incurable. Éts tu qui ha de firmar un document pel qual només seràs operat des cervell per metges aforasterats com tu que parlin "castellorquín". 🤣🤣🤣
LluísEl CATALÁN CLARO QUE PINTA... Aquí hay una persona que dice que lo que pasa es que hay pocos médicos en ANDALUCÍA, y yo RESPONDO QUE SI LES OBLIGASEN A HABLAR CATALÁN HABRÍA MENOS AÚN. Ustedes los DESLEALES DEBERÍAN FIRMAR UN DOCUMENTO POR EL CUAL SOLO ADMITEN SER TRATADOS O INTERVENIDOS QUIRÚRGICAMENTE POR UN MÉDICO QUE HABLE CATALAN. El RESTO SE LO AGRADERIAMOS. 😊
SelenitaDe VERDAD? 🥀 😂😂😂😂😂😂 POR QUÉ MIENTES? EXPLÍCAME ESTOS DATOS: MÉDICOS COLEGIADOS POR 100.000 habitantes. BALEARES : 556. ANDALUCÍA : 554. Datos oficiales.
De tres espletsLa justicia es un cachondeo, la sanidad es un cachondeo, la educación es un cachondeo...lo único serio son los impuestos.
SelenitaDE VERDAD?🥀 😂😂😂😂😂