El arte urbano y la salud mental se dan la mano para derribar el muro de los prejuicios y el silencio. Los jóvenes son protagonistas, y autores, de una gran obra que se lleva a cabo en una pared de 172 metros cuadrados en el torrente de sa Riera, junto al parque. Allí está Abraham Calero, con el apoyo del Ajuntament de Palma, poniendo a punto esta obra artística conjunta. Un altavoz de los pacientes del Institut Balear de Salut Mental de la Infància i l’Adolescència (IBSMIA), responsable de los niños y jóvenes con un trastorno mental grave.
«Los usuarios de este servicio tienen en su mayoría edades comprendidas entre los 14 y los 17 años. Acuden al hospital de día de IBSMIA de lunes a viernes y sus trastornos mentales de más incidencia son los de personalidad, ansiedad, depresión, fobias, psicosis y trastornos de conducta alimentaria», cuenta Calero, que lleva trabajando con ellos varios años.
El artista ha analizado más de un centenar de dibujos de estos jóvenes. «Hay frases que te hielan el corazón. Imágenes distorsionadas de ellos mismos. Gritos de socorro, pastillas, heridas, pizzas y botes de Nocilla. Correas que les mantienen atados, manos que les ahogan. Hay miedo, rabia, inseguridad, dolor, ansiedad, oscuridad y muerte. Pero también hay alegría, amigos, familia, luz y vida», dice.
El artista Abraham Calero estaba ayer poniendo a punto el gran mural que se estrenará el viernes. Fotos: P. BOTA / P. PELLICER
Este proceso creativo le ha llevado a mezclar su lenguaje visual con el de los chicos en diferentes sesiones de trabajo y ha incorporado caras de niños y adolescentes ficticios, creando fotomontajes. El objetivo es dar visibilidad a la salud mental sacándola de los centros sanitarios a la calle. Y los jóvenes exteriorizan sus emociones, integrándolos en la sociedad.
Estos jóvenes están expectantes y muy ilusionados por este gran mural urbano. «Impacta ver lo que has escrito o dibujado en un muro», dice una de las chicas. Por su parte, Jaume Mateu, educador y responsable de los talleres socioeducativos y artísticos del IBSMIA, advierte que «han escrito frases muy potentes». Y es que sus voces forman parte del mural.
Los chicos utilizan el arte para expresar lo que habitualmente no se atreven a decir. Fotos: IBSMIA
«Siento mucha culpa», «puedo expresar cómo me siento sin miedo a sentir un estigma» o «tenemos demasiada presión» son algunas de las cuestiones que plantean en grupo estos jóvenes en Son Espases. Todos se enfrentan a un futuro incierto tras una pandemia que les ha pasado una factura muy alta. Pero a su lado tienen la red de sanitarios, familiares y la sociedad que intentan ayudarles a salir adelante.
Bé, mai participo en fent comentaris de les noticies, però avui si: opín que aquí la part important és la Salut Mental Infantojuvenil (i d'adults), i, per la qual cosa puc percebre, hi ha participants (no tots) que no s'han adonat, o no s'han volgut assabentar. Al llarg d'aquests 3 últims anys, i a causa de la pandèmia, el IBSMIA (Institut Balear de la Salut Mental Infantojuvenil) s'ha vist saturada per l'increment de casos (de manera exponencial) de Trastorns de Conductes Alimentàries, intents autolítics, Trastorns de personalitat descompensats, trastorns que, en altres circumstàncies no haurien brollat de manera tan simultània i, segurament, molts s'havien quedat subclínics (és a dir, sense arribar a patir els símptomes de manera explícita i florida, sobre els trastorns que aquests anys hem pogut veure al nostre voltant)... i tot això s'ajuntava amb el treball que ja habitualment tenien. Els professionals que allí treballen han ajudat a una quantitat ingent de famílies que hem tingut als nostres fills/és ingressats, que després han passat a l'Hospital de Dia i, els que han tingut més sort, han estat passats a consultes externes. Qui hagi tingut un fills/és allí, s'ha trobat amb una allau de pares igual de desesperats, ja que veies als professionals amb pocs recursos humans i treballant amb honestedat i intentant bolcar-se cap als pacients i famílies. Després de 3 anys, nosaltres som una família afortunada, i tenim gran consciència de la utilitat de poder tenir un recurs assistencial com el IBSMIA (cosa que en moltes altres CCAA no estan separats, i estan barrejats pacients adults i infantojuvenils) des del 2010. Quan un pare o mare acudia a veure a les seves fills/és ingressats, o el recollia a les 14h de l'Hospital de Dia, un s'adonava que sense aquest recurs, la família hauria saltat per l'aire. Veure aquests dibuixos, em provoca emoció, ja que em recorda els dibuixos en els quals els joves expressaven els seus sentiments... i els de la meva filla.
Que hagin utilitzat una paret o un tros de cartó, o tres pilotes de tenis, tant dona... si tant es vol, es poden esborrar mitjançant aigua o sorra a pressió passat uns dies.
El missatge és l'important, i crec que, m'agradarà més o m'agradarà menys el llenç triat i la tècnica utilitzada... l'important és que la gent prengui consciència del que ha passat (compte, que encara succeeix). De la necessitat d'implementar amb més recursos cap a la Salut Mental Comunitària. Els propòs que preguntin als responsables dels Instituts d'Educació Secundària de qualsevol part, tant públics, com a privats o concertats... fins i tot bastaria que preguntessin en el seu entorn pròxim. Es sorprendran del que ha passat i encara passa.
Tots tenim dret a expressar-nos, però potser centrar el pes de què es pretén comunicar a on o com s'ha fet, i no que és el que es pretén donar visibilitat, és generar polèmiques estèrils i quedar-se en l'anècdota i no en el nucli del problema. Dono les gràcies, honestament, a tots els professionals de Salut Mental. Espero que donin visibilitat i permetin eliminar estigmes. Aquest problema, a tod@s ens concerneix. Fins i tot als quals es fixen més en la forma que en el fons de l'assumpte.
El fin no justifica los medios porque no se puede defender una causa legítima destrozando el patrimonio urbano, no tiene sentido. Quién patrocina este desaguisado debe recapacitar y reparar el daño, porque está dañando el patrimonio de todos y la causa que se cree defender.
Abraham Calero, el pueblo no te quiere.
Y no quiere financiar, con sus impuestos, toda la basura inmunda, tal como persona inmunda a su vez que eres, la mierda que haces en la calle.
En esas paredes se ha multado a multitud de artistas que han pintado de manera altruista y a este caradura le ponen una grua y le pagan por poner unos papeles que cuando llueva dos veces se despegan? No entiendo el criterio del ayuntament para elegir a dedo, quien puede y quien no, hacer una intervención en el espacio público.
Parece que el "artista" ha entrado con muy buen pie en el Ayto. Estoy cansada y hasta aburrida de ver muchas paredes de Palma empapeladas con la obra de este señor, lo de llamar arte urbano a dedicarse a empapelar paredes roza la tomadura de pelo. Hay muchas vías para crear y ofrecer arte, los dibujos de estos niños son los auténticos protagonistas y no creo necesario subirse a una grúa y volver a empapelar . Hay muchísimos sitios donde se podrían exponer y dar visibilidad, en cualquier caso deberían darle también una oportunidad a los grafiteros y Sr. Hila seguro que si les da visibilidad y regulación les saldría mas barato que las subvenciones que dan para esto...al fin y al cabo lo pagamos entre todos...
Como arte urbano y ayuda a los jóvenes con problemas me parece bien, creo que hay sitios mejores para hacerlo. Para subir a esas maquinas elevadoras es necesario un arnés y casco y el que la maneja tiene que tener un carnet y delimitar la zona de trabajo.
Vaya manera de 'guarrear' y ensuciar una ciudad. Y encima en todo el centro de Palma, en un sitio idilico como lo es la Riera. . Ya tenemos bastante con los grafitteros quea diario pintan todas las fachadas de Palma. La iniciativa cojonuda pero que les fabriquen una pared a proposito para dibujar su "arte". Quina vergonya de ajuntament
Això legitima els grafiters que destrossen els edificis de Palma. Crec que s'hauria d'intentar que aquestes expressions artístiques es fessin amb altres suports i desacreditar que els grafittis es puguin fer on vulguin aquests inconscients
16 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Bé, mai participo en fent comentaris de les noticies, però avui si: opín que aquí la part important és la Salut Mental Infantojuvenil (i d'adults), i, per la qual cosa puc percebre, hi ha participants (no tots) que no s'han adonat, o no s'han volgut assabentar. Al llarg d'aquests 3 últims anys, i a causa de la pandèmia, el IBSMIA (Institut Balear de la Salut Mental Infantojuvenil) s'ha vist saturada per l'increment de casos (de manera exponencial) de Trastorns de Conductes Alimentàries, intents autolítics, Trastorns de personalitat descompensats, trastorns que, en altres circumstàncies no haurien brollat de manera tan simultània i, segurament, molts s'havien quedat subclínics (és a dir, sense arribar a patir els símptomes de manera explícita i florida, sobre els trastorns que aquests anys hem pogut veure al nostre voltant)... i tot això s'ajuntava amb el treball que ja habitualment tenien. Els professionals que allí treballen han ajudat a una quantitat ingent de famílies que hem tingut als nostres fills/és ingressats, que després han passat a l'Hospital de Dia i, els que han tingut més sort, han estat passats a consultes externes. Qui hagi tingut un fills/és allí, s'ha trobat amb una allau de pares igual de desesperats, ja que veies als professionals amb pocs recursos humans i treballant amb honestedat i intentant bolcar-se cap als pacients i famílies. Després de 3 anys, nosaltres som una família afortunada, i tenim gran consciència de la utilitat de poder tenir un recurs assistencial com el IBSMIA (cosa que en moltes altres CCAA no estan separats, i estan barrejats pacients adults i infantojuvenils) des del 2010. Quan un pare o mare acudia a veure a les seves fills/és ingressats, o el recollia a les 14h de l'Hospital de Dia, un s'adonava que sense aquest recurs, la família hauria saltat per l'aire. Veure aquests dibuixos, em provoca emoció, ja que em recorda els dibuixos en els quals els joves expressaven els seus sentiments... i els de la meva filla. Que hagin utilitzat una paret o un tros de cartó, o tres pilotes de tenis, tant dona... si tant es vol, es poden esborrar mitjançant aigua o sorra a pressió passat uns dies. El missatge és l'important, i crec que, m'agradarà més o m'agradarà menys el llenç triat i la tècnica utilitzada... l'important és que la gent prengui consciència del que ha passat (compte, que encara succeeix). De la necessitat d'implementar amb més recursos cap a la Salut Mental Comunitària. Els propòs que preguntin als responsables dels Instituts d'Educació Secundària de qualsevol part, tant públics, com a privats o concertats... fins i tot bastaria que preguntessin en el seu entorn pròxim. Es sorprendran del que ha passat i encara passa. Tots tenim dret a expressar-nos, però potser centrar el pes de què es pretén comunicar a on o com s'ha fet, i no que és el que es pretén donar visibilitat, és generar polèmiques estèrils i quedar-se en l'anècdota i no en el nucli del problema. Dono les gràcies, honestament, a tots els professionals de Salut Mental. Espero que donin visibilitat i permetin eliminar estigmes. Aquest problema, a tod@s ens concerneix. Fins i tot als quals es fixen més en la forma que en el fons de l'assumpte.
El fin no justifica los medios porque no se puede defender una causa legítima destrozando el patrimonio urbano, no tiene sentido. Quién patrocina este desaguisado debe recapacitar y reparar el daño, porque está dañando el patrimonio de todos y la causa que se cree defender.
Abraham Calero, el pueblo no te quiere. Y no quiere financiar, con sus impuestos, toda la basura inmunda, tal como persona inmunda a su vez que eres, la mierda que haces en la calle.
En esas paredes se ha multado a multitud de artistas que han pintado de manera altruista y a este caradura le ponen una grua y le pagan por poner unos papeles que cuando llueva dos veces se despegan? No entiendo el criterio del ayuntament para elegir a dedo, quien puede y quien no, hacer una intervención en el espacio público.
Parece que el "artista" ha entrado con muy buen pie en el Ayto. Estoy cansada y hasta aburrida de ver muchas paredes de Palma empapeladas con la obra de este señor, lo de llamar arte urbano a dedicarse a empapelar paredes roza la tomadura de pelo. Hay muchas vías para crear y ofrecer arte, los dibujos de estos niños son los auténticos protagonistas y no creo necesario subirse a una grúa y volver a empapelar . Hay muchísimos sitios donde se podrían exponer y dar visibilidad, en cualquier caso deberían darle también una oportunidad a los grafiteros y Sr. Hila seguro que si les da visibilidad y regulación les saldría mas barato que las subvenciones que dan para esto...al fin y al cabo lo pagamos entre todos...
Otra guarrada más para degradar la ciudad, no bastaban los graffitis para ahora que los legitimen
Como arte urbano y ayuda a los jóvenes con problemas me parece bien, creo que hay sitios mejores para hacerlo. Para subir a esas maquinas elevadoras es necesario un arnés y casco y el que la maneja tiene que tener un carnet y delimitar la zona de trabajo.
Vaya manera de 'guarrear' y ensuciar una ciudad. Y encima en todo el centro de Palma, en un sitio idilico como lo es la Riera. . Ya tenemos bastante con los grafitteros quea diario pintan todas las fachadas de Palma. La iniciativa cojonuda pero que les fabriquen una pared a proposito para dibujar su "arte". Quina vergonya de ajuntament
Esto se puede hacer y la fachada del ArtMadans hay que borrarla. Esto ¿el criterio es?
Això legitima els grafiters que destrossen els edificis de Palma. Crec que s'hauria d'intentar que aquestes expressions artístiques es fessin amb altres suports i desacreditar que els grafittis es puguin fer on vulguin aquests inconscients