Adéu a Joan Coll, pastisser i forner de primera

El tio Joan Coll sempre va saber fer bé sa seva feina amb tranquil.litat i serenor i sempre va ser un pastisser de primera. Bon homo i noble com ell totsol. Homo de feina i de dir poques paraules. Quan xerrava era per dir coses amb cos, coses importants o coses belles. Es seu cor s’havia fet gros, gros de bondat i d’estimació cap a tothom. Mai no va xerrar malament de ningú i mai no va posar o dir una paraula de més. Ses seves ensaïmades han donat sa volta al món un parell de vegades. N’han menjat a ses televisions locals i nacionals, on tothom les trobava mel d’abella. Fins i tot arribaren a Marivent en més d’una ocasió. El tio Joan Coll no era molt gran d’alçada però era gran en tot la resta.

Era un homo senzill que quan li alabaves un producte de pastisseria fet seu, es seu somriure era sa manera senzilla d’agrair-t’ho. Encara el record a ses fires des Caragol de Sant Jordi en què ell i sa seva família regalaven als assistents una ensaïmada enorme. Era un dia de gran festa per ell. Gaudia de mostrar sa boca des forn on s’havia cuita i passava un guster de veure com, poc a poc, aquella ensaïmada d’uns 3 metres de diàmetre minvava a les totes. Va ser treballador i mestre pastisser de primera, encara que se mereixia moooolts de reconeixements mai no li arribaren d’hora.

Gran amic de grans pastissers de Mallorca i un mestre en es seu món dolç. Tio Joan Coll, descansau, descansau a ple, que durant 85 anys només féreu feina. Segur que allà on anau aviat tastaran ses vostres ensaïmades i si els fa falta un poc de pa, vos posareu a pastar. Vàreu ser i sereu sempre admirat i estimat per tots els que tenguérem sa sort de conèixer-vos. Estaria molt bé que ara, que malauradament no hi sou, es Consell, s’Ajuntament o es Govern tenguessin es detall de fer-vos un reconeixement. Malgrat sigui a títol pòstum. Gent com vos heu duit es nom de Mallorca, de ses Illes Balears a dalt de tot dolçament.

Descansau, tio. Feina feta dona pau.