Gràcies Pere Comas per tots aquests anys

| Palma |

Valorar:

Ens ha deixat el nostre estimat company i exdirector, Pere Comas. Tot allò bo que es pugui dir d’ell, persona amb un gran cor, amic dels seus amics, fidel, entregat, disciplinat, bon professional i millor periodista ja està escrit pels seus amics en aquestes pàgines que publica Ultima Hora per rendir un més que merescut homenatge a la seva persona.

El meu primer record d’en Pere se remunta a l’antiga redacció d’Ultima Hora situada al Passeig Mallorca 32. Aleshores tots érem joves i teníem molta il·lusió i empenta i moltes ganes de fer feina. En aquells anys en Pere era un jove periodista que havia començat al diari sota la direcció d’en Pepín Tous. Per la meva part, jo feia feina al carrer Sant Feliu al diari en anglès Majorca Daily Bulletin.

Anys després, el 1987, el diari Ultima Hora se mudà al Palau de la Premsa, però no va ser fins el 1992, quan jo em vaig traslladar al Palau per organitzar per ordre de Pere Serra els actes commemoratius de centenari del diari, quan la nostra relació es tornà més estreta. I va ser aleshores quan vaig ser conscient del que en Pere era, i ha estat, una part fonamental de la història del diari. Ha estat al llarg de tots aquests anys que la nostra relació ha esdevingut més que professional, ens hem anat coneixent i ens ha unit una sincera amistat i complicitat.

Amb en Pere hem compartit moltes iniciatives i, perquè no dir-ho, alguna aventura. El tàndem que formaren Pere Serra i Pere Comas feu que el diari Ultima Hora visqués uns dels seus millors moments. Amb ells sorgiren iniciatives socials i culturals de gran empenta i molt necessàries per la nostra Illa. Pere Comas va ser un gran defensor de les nostres tradicions i volgué que això quedàs reflectit en el nostre diari. Perquè sabia que Ultima Hora havia de ser un mitjà que aportàs qualque cosa més que les informacions vingudes per teletips. Ell volia que els redactors trepitjassin el carrer, tal i com aprengué de Pere Serra. Ambdós, eren personatges antagònics, però se complementaven. Si un era el temperament i la bohèmia periodística, l’altre era la discreció i l’ordre. Ara bé, a més de la seva passió pel periodisme tenien en comú un altre ‘vici’ i és que els hi agradava menjar bé. Eren feliços asseguts a una taula on hi hagués bones viandes i envoltats de bons d’amics.

Hem perdut una part de la història del periodisme i de Mallorca. Perquè en Pere era un gran coneixedor de tot el que havia ocorregut a la nostra societat i a la nostra Illa. I aquest coneixement el feia extensible a tots els que estaven al seu costat, ja que una de les coses que més cridaven l’atenció és que darrera la seva discreció es trobava un gran conversador i comunicador.

Pere, crec que mai t’he donat suficientment les gràcies per haver estat durant tots aquests anys al costat de Pere Serra i de la nostra la família. Tu has format part d’aquesta gran casa que és el Grup Serra i has lluitat com ningú per mantenir el seu llegat; has estat sempre el nostre millor ambaixador davant tota la societat.

Sempre t’estirem agraïts i sempre formaràs part de la nostra història. Per a tu, Aina, la seva estimada esposa, tot el nostre afecte i conhort.

Carmen Serra, presidenta del Grup Serra

Comentar

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.