TW
35

Fugir d'un conflicte armat, de la persecució sociopolítica, de la fam, no es pot criminalitzar. Les polítiques basades en expulsions i tancament de fronteres no aturaran la immigració; l'únic que faciliten és posar en perill els qui escapen de situacions en les quals cap de nosaltres hi voldria estar. Abordar aquesta situació té dues vessants: una humanitària i l'altra política.

La humanitària. Les persones que arriben a les nostres fronteres han de ser tractades com a tals, com a persones úniques i singulars que tenen drets humans bàsics i, si la seva vida està en perill, com és el cas dels nàufrags, s'han d'aplicar els mecanismes necessaris per protegir i salvar la vida.

La política. No hi ha solucions ni fàcils, ni a curt termini. Si el capitalisme industrial va generar diferències socials que es varen compensar amb polítiques públiques, l'actual capitalisme globalitzat ha generat desequilibris territorials i conflictes bèl·lics (la guerra d'Iraq n'és un exemple). Part del nivell de vida dels qui vivim en els països desenvolupats es basa en què hi hagi països en greus desigualtats i conflictes, origen de la immigració. Si es vol reduir, hi ha d'haver un clar compromís internacional de millorar les condicions de vida d'aquests països, amb inversions a llarg termini i amb polítiques de col·laboració per a la convivència. La capacitat d'Europa de posar-se d'acord ha quedat demostrada en diverses ocasions, per exemple, l'any 2009, quan en poc temps, es va acordar rescatar a la banca de milers de milions d'euros.

Si hi ha voluntat política, pot haver-hi solucions, complexes i a llarg termini, però viables.

Fina Santiago, Consellera de Serveis Socials i Cooperació del Govern de les Illes Balears