El gasto público en la enseñanza concertada de Baleares ha ido creciendo en los últimos años hasta alcanzar en 2017 los 179 millones de euros. Este crecimiento ha sido continuado desde 2013, cuando en los años anteriores, en plena crisis, se había registrado una reducción en el dinero público destinado a este tipo de enseñanza.
El gasto público en la concertada alcanza un máximo de 179 millones
También en Noticias
- Importantes retenciones de tráfico en los accesos a Palma
- Detenido por intentar secuestrar a una joven en Palma: «Soy narcotraficante, conmigo vas a tener buena vida»
- El lío del Plan General se cobra su primera víctima empresarial
- La legalización en suelo rústico incluirá también piscinas y otras construcciones
- Alarma por un aparatoso incendio de un 'microcoche' frente a Porto Pi
12 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Para, “@ informació ¿toda?”: Parece ser que no te enteras de nada, todos los alumnos por ley, tienen derecho a una enseñanza gratuita. En la “pública” el coste de cada uno, ronda los 6.000€, en una “concertada” la mitad y en una “privada” nada. Como puedes ver, no existe robo alguno, sino al revés, la “concertada” ahorra mucho dinero a los contribuyentes.
Supòs que l’ ensenyança pública ens costa més que la concertada, perquè els docents de la concertada han de treballar més hores per a guanyar lo mateix que els de la pública, i per tant les hores surten més barates (dels impostos que paguem tots) Això, entre altres desavantatges que tenen els de la concertada... Per tant, si les concertades passessin a ser públiques, supòs que ens costarien molt més...
Els interins se contracten a partit de les llistes dels opositors i bé s'obri un concúrs públic. A les escoles concertades, s'estria el personal entre els amics, seguidors del mateix equip de futbol, naturals del mateix poble, o de gent drl PP, sense ni tan sols posar un anunci raquític la premsa, contravenint la Llei de la Funció Pública, a la qual haurien d'obeir.
És que les escoles privades no haurien de costar ni un euro als ciutadans, i tots els doblers del pressupost d' Educació, s'haurien d'invertir en la Pública. Els doblers que s'en van aa Concertada, són doblers que se roben a la Pública.
@molt malament. Hauries de comparar els drets i el sou d'un professor/a de la concertada amb un interí/ina. Concertada: 24 hores lectives. interí: màxim 20 hores, conseqüència 4 professors/res de la concertada fan la feina de cinc de la pública o el que és el mateix 4 sous de la concertada per cinc de la pública. Concertada: Dret com a màxim a un sexenni. Interí: dret il·limitat a sexennis. Concertada cobra menys del 100% del sou que un interí/ina. Per tant, basta fer comptes.... També és cert que els interins tenen menys estabilitat laboral però això, en part, és culpa de la pròpia estructura de l'ensenyament públic.
@manumenorca, Comprenc sa teva dèria antieclesiàstica, però hauries de saber que hi ha centres concertats laics i també existeixen les cooperatives d'ensenyament. Al món no s'acaba a Menorca i per xerrar primer s'ha d'estar informat.
No estaría mal y sobre todo para comparar, si trasladáramos todos los alumnos de la enseñanza “concertada” a la “pública”, ¿Cuánto seria entonces, el gasto público para estos alumnos?
Equiparar el docents de la concertada només en drets? I per quan pensen equiparar-los també en obligacións i deures, com per exemple aprovat una oposició convocada públicament? Això no és constitucional i no molt m anco, tampoc legal, i el senyor Martí March no és Sa Moma, ignorant on les hi trobem, sinó que és una autoritat en matèria docent i, sap que.aquesta injustícia no s'ha de permetre
Verdaderamente existe un control del dinero público o se invierte bien, la educación es un valor necesario para todos los ciudadanos, pero cuando existe la corrupción es negativa sino
Però encara tenen la barra de dir que la educació concertada costa menys als ciutadans que la pública. Mala decisió, va prendre el PSOE, quan davant la falta d'escoles públiques, i per posar en marxa la educació gratuïta, se va estimar més escoltar als empressaris de la Educació i va menysprear els pares, que demanaven implantar el xec escolar, com a mesura transitòria. I tanta de doblers, per ni tan sols saber com contracten els docents, ni tampoc poder aturar-los si adoctrinen el infants. Mal negoci hem fet.