Vecinos, visitantes y turistas de Santa Catalina se quedaron sorprendidos al ver mujeres vestidas como hace tres siglos interpretando canciones antiguas mallorquinas entre banderas cuatribarradas. | Miquel Àngel Borràs
Palma, Mallorca12/03/16 0:00
Nace un mito: el de las 400 mujeres palmesanas que el 16 de marzo de 1715, formadas bajo bandera y tambor, derribaron las casas donde se encuentra sa Feixina para facilitar la defensa de Palma ante el inminente desembarco de las tropas borbónicas de Felipe V.
100 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
que me ha parecido ver a sa princesa....?
Mos fareu tornar, nacionalistes, a n'es calçons amb bufes. Segur que si hagues guanyat s'altre rei, tendriem es PIB mes alt d'Europa, fermariem es cans amb llangonisses i un portavions o dos. Venga...sa historia es sa que es i tot estat muny ses seves regions mes productives. O no ho feria Barcelona? Hem de mirar endevant, ja esta be de lleparmos ferides i sobretot, no canviar un estat xuclador per un altre que feria lo mateix. O no mos tocarien un euro?
Les Illes Balears son a Espanya, el mateix que Puerto Rico és als Estats Units, amb l´agreujant de que Puerto Rico no mantén a USA i noltros si que mantenim a Espanya, junt amb Catalunya. Però per la resta, és ben igual: menys drets, discriminació, menyspreus i fins i tot insults.
Varem perdre totes les nostres lleis i furs i mos van imposar una llengua que mai s´havia utilitzat aquí i procuraren fer tot el que era a les seves mans, per desintegrar la nostra cultura pròpia. I per a súmmum de les desgràcies i humiliacions, els castellans desembarcats a Mallorca i a Eivissa, com des-de sempre tenien elcostum de fer per tot arreu que trepitjaven, feren vertaders desastres de saquejos i crims i sembraren la violència, la por i l´odi. I a partir de llavors, quan a les nostres illes hem anat grassos, Espanya ens ha espoliat, i quan hi ha hagut èpoques de misèria i de fam, s´en ha rentat les mans i ha deixat que la gent morís de fam.
Al 1715, no hi va haver cap manifestació feminista, sinó que eren unes dones que debut a que els homes estaven lluïtant a altres indrets de Mallorca, elles se varen haver d´enfrontar als invasors francesos i castellans. S´enalteix el valor de la dona, però no és cap manifestació feminista. No gireu ses coses sense saber de que es tracta.
Hacer homenajes de este tipo, hoy día, cuando tanto se pide la igualdad, es un sinsentido. Hubo más hombres, sin restar mérito a las mujeres. Además, se defendía a un rey sobre otro, y que sepa, en esos tiempos los reyes eran dictadores. Luego nos extraña que haya personas que defiendan a Franco, cuando está mucho más cercano en el tiempo. Es para hacerselo mirar, en serio. Otro uso más de políticos que utilizan la historia a conveniencia.
Deixam de banda que des collons d'un rei podien penjar es de s'altre (borbó o austriac) ja que s'estat se pensava igual a una banda i a s'altre, aquestes dones nacionalistes tambe podrien pensar en ses dones, tambe mallorquines que foren atacades per ses tropes d'en Jaume I o ses que ho foren a sa batalla de Llucmajor. Aixo seria just. O no? No m'agrada cap nacionalisme, pero encara menys aquest que no es de ses Balears, sino de Catalunya. Contra qui no tenc res en contra i sí a favor, pero encara que el parlem, no som catalans. I ells tenen un nacionalisme que es tan centralista com es castellá, que desde sempre hem criticat. Es nacionalistas, sa veritat, embafen.
Damià Colom Ensenyat fou un soldat mallorquí, com tants d’altres, que visqué entre els segles XVII i XVIII. En escriure la seva biografia l’historiador se n’adonà que el resultat del seu treball se semblava més a una novel•la que a un assaig, ja que són moltes les vicissituds documentades als papers vells dels arxius que visqué el nostre heroi. La documentació visual, iconogràfica, que aporta l’autor en aquest llibre dona encara més vida a aquest relat. És rar trobar un personatge real i normal, que visqué fa tants de temps, objecte de cap estudi. L’autor es fixà en ell degut a les guerres que el protagonista hagué de viure a Menorca. Així, ara tenim ocasió de conèixer-lo i d’apreciar-lo. Aquell que en el seu temps podia ser un subjecte normal i corrent que no hi cridaria l’atenció, amb el pas dels segles esdevé un símbol veritable de valor i simpatia, que mostra l’empenta que calia tenir per afrontar les circumstàncies d’aquella època. http://www.bibliomao.es/ca/noticies/-entre-reis-i
L'any 1702 esclatà la guerra de Successió espanyola, un dels conflictes armats més sagnants del segle XVIII. Es tractava d'una guerra internacional que disputava les ànsies de les dinasties Habsburg austríacs i els Borbó francesos per la Corona espanyola i els seus vasts dominis imperials. Aquest conflicte també enfrontava dues concepcions d'Estat, el federalisme austríac vers el centralisme francès i va ser aquest darrer motiu el que convertí el conflicte internacional en guerra civil. Els territoris de la Corona d'Aragó s'aixecaren en armes reclamant els seus furs i llibertats.Els joves que es van allistar als exèrcits en disputa van ser milers, alguns per convicció, d'altres per cercar fortuna. És en aquest context que s'ha analitzat i elaborat la biografia d'un jove pescador mallorquí, Damià Colom Ensenyat, que s'allistà a l'exèrcit i fou destinat a l'illa de Menorca. Així, les traces d'un diari personal ens presenten una veritable investigació de recerca,Entre Reis i banderes
¿Que privilegios perdisteis? La gente fue carne de cañón. Los aristocratas y la Iglesia fueron los que ganaron.