La decisión del Govern calma además los ánimos con algunos ayuntamientos, que estaban molestos con el Ejecutivo por la aprobación de un decreto más restrictivo con la ley. La ‘congelación’ de este polémico documento servirá para no abrir nuevos frentes de tensión con el sector educativo pero, sobre todo, con los ayuntamientos. La ley permitía que los municipios declararan símbolos propios de interés local, por ejemplo la bandera cuatribarrada, pero el decreto puntualizaba que, para que estos símbolos pudieran usarse en edificios del Govern, se requería la autorización previa del Govern.
La justificación
El vicepresident del Govern, Antonio Gómez, explicó que el Ejecutivo nunca ha tenido la voluntad de cercenar la autonomías municipal, como aseguraban alcaldes gobernados por el PI o por los partidos de izquierdas. Al contrario, consideró que el hecho de que algunos municipios utilizaran la ley de manera incorrecta podría interpretarse como un «fraude de ley».
Pese a ello, Gómez insistió que, desde la entrada en vigor de la Llei de Símbols, se ha estado aplicando con normalidad. «La experiencia de la aplicación de la ley nos aconseja esperar y no aprobar ahora el decreto», aseguró el vicepresident. El documento queda, por tanto, congelado a la espera de ver «el recorrido de la ley», en palabras de Gómez.
Hace meses que el Govern venía estudiando la posibilidad de dejar el decreto en el cajón a la vista de que los centros educativos cumplieron el mandato de la ley sin problemas.
Sin problemas
Todos los que tenían lazos colgados de las fachadas los retiraron sin problemas, incluido el IES Marratxí, uno de los más combativos en defensa de la lengua catalana. Los responsables del centro descolgaron el lazo gigantesco que colgaba de la fachada y repartieron trozos entre los profesores y alumnos. El borrador de decreto se redactó por la vía de urgencia no tanto para combatir posibles insumisiones entre los docentes, que cumplieron la ley, sino ante la evidencia de que los ayuntamientos comenzaron a decretar la cuatribarrada como símbolo oficial. Los alcaldes de la oposición llegaron a provocar una reunión extraordinaria de la Federacio d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) y acordaron presentar alegaciones al documento.
Entre las objeciones de los alcaldes se incluía una advertencia sobre la posible irregularidad del documento, ya que podía vulnerar la autonomía municipal. Miembros del Consell Consultiu también habían alertado de esta posibilidad, pero el texto no ha llegado de manera oficial al órgano asesor del Govern.
104 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
I jo xerr mallorquí que e´s una modalitat del català. I ningú diu que xerra balear perquè mai s'ha dit. El nostres padrins deien que xerraven mallorquí, menorquí, eivissenc o formentarenc. Però la parula de xerrar balear no mos surt, és forçada. I el català no és xerrar barceloní, sinó que és el conjunt de totes les modalitats
Para #JS, si mañana Colombia quiere hablar el "colombiano", no creo que estuviera España diciéndole que no tiene derecho a hacerlo. ¿Por qué Cataluña ha de decir lo que se habla aquí? ¡Bien dicho Ana!
Mucho Xarnego catalán hay en Mallorca !!!
Sempre es catalans dient-nos què hem de xerrar i què no, en comptes de fer feina per treure sa seva Catalania de sa crisi.
El conjunt de totes les modalitats és la qaue forma la llengua catalana. Dir que xerram una modalitat del català no vol dir que siguem catalans. És que mesclam la llengua amb la política. Un argentí xerra castellà i no és espanyol, un nord-americà xerra anglès i no és anglès i ningú diu xerr argentí o xerr americà. Ho entens AINA? I els catalans no s'hi fiquen amb la nostra manera de xerrar.Sou voltros que qualcú vos ha inflat amb aquestes idees.
Ara és cooficial. Estaria bé que fos oficial sense compartir-ho ja que això, sense perseguir ni prohibir cap altra llengua, faria que la nostra llengua fos necessària a tothom que viu aquí. L'oficialitat en exclusiva dóna garantia de conservació si és du a terme realment. És igual si vostè li vol dir balear al nostre català. El nom no fa la cosa. La cosa és la cosa, independentment de com l'anomenem.
I només dic per avui una cosa més: jo vull que es Balear sigui llengua oficial a ses Illes Balears, i a qui no li agradi, ja sap que ha de fer!
És que ja no sé com dir que es pobles tenen dret a decidir sa seva identitat diferencial. Qualque lector, sigui del bàndol polític que sigui, podria dir que els canarios no xerran "canario" si ells volguessen que es "canario" tingués autoritat com llengua? Vull dir, vos imaginau qualque andaluç o extremeny dient-li a un canario que no té cap dret sobre es seu xerrar o sa seva identitat? Per què a llavors tenim noltros, i pareix tan normal i ningú es possa ses mans al cap, que els catalans ens diguen sempre què podem fer i què no podem fer amb sa nostra identitat com illencs i com balears? Per què? Quant hem signat noltros aquest contracte d'esclavitut lingüística?
@josep miguel si la voluntat des poble balear és tenir una llengo balear, la tindrà i cap català ens dirà què hem de fer o què no hem de fer per poder gaudir de sa nostra identitat com ciutadans de ses illes balears.
Tafel.- Si vols dir doiots estàs en el teu dret a fer el ridícul, ara be avisa abans per poder apagar es "doiometro", que per bo que sia el fondràs. De quines gelosies parles? es veu que no has circulat gairte per totes ses illes, jo si per feina i per plaer i no hi ha cap gelosia, els mallorquins parlam mallorquí i respectam el menorquí i l'eivissenc, els menorquins están ben contents de parlar menorquí i respecten el mallorquí i l'eivissenc i a eivissa passa el mateix. Els unics que parlan de gelosies inexistents i fan propaganda, mal feta perque en el teu propi texte reconeixes que es un invent, son els que volen deixar el mallorquí, el menorquí i l'eivissenc a lle ngua coloquial i just a dins ca teva. O sigui els gonelles, forasters inadaptats i cuatre bubotetes polítiques. El problema es que no ho va aconseguir el dictador Paco Pelota i sou tant curtets que vos pensau que ho aconseguireu voltros?