Una resolución del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (COFUC), que dirige Antoni Vera, abre la convocatoria de una línea de subvención para la edición de material escolar «adaptado a las modalidades lingüísticas de Balears, así como nuestra realidad cultural y patrimonial, a fin de que sea más cercano al alumnado».
Los libros de texto que serán subvencionados por el COFUC abarcan todas las etapas de la educación obligatoria, desde el primer curso de Primaria al segundo de Bachillerato. Una condición para que este material pueda acceder a las ayudas públicas -la primera vez que se convocan con estas características- es que, según precisa el tercer punto del primer artículo de la resolución, «ha de estar escrito en lengua catalana, reflejando las modalidades baleares, para hacer más próxima la lengua a los niños y jóvenes en edad escolar».
Además, la subvención del COFUC pretende que los libros de texto que estudien los escolares de las Islas hagan referencia a «nuestra cultura, poniendo especial énfasis en la literatura propia de los escritores baleares». También se tienen que desarrollar los contenidos curriculares que hacen referencia a la geografía y la historia de Balears.
La subvención prevista para esta iniciativa es de 50.000 euros, cantidad con la que se quieren financiar las adaptaciones que requiere la resolución.
«El objetivo no es sólo abordar las cuestiones lingüísticas», destaca el director del COFUC, Antoni Vera, el cual destaca que las ayudas «también afectan a los contenidos».
Respecto al registro lingüístico que se exigirá, Vera recuerda que «el estándar balear ya está creado con los criterios del Institut d'Estudis Catalans. Se trata de que los libros de texto incorporen formas verbales, vocabulario, pronombres, ... que son habituales en las Islas».
En cuanto al uso del salat , el responsable del COFUC indicó que «sólo se utiliza en la expresión oral».
Respecto a las eventuales críticas que puedan suscitar esta línea de subvenciones, Antoni Vera significa que «no somos en absoluto secesionistas de la lengua catalana, aceptamos la normativa. Se trata de adaptar los libros de texto escolares a la realidad lingüística de Balears e incorporar contenidos específicos de las Islas en aspectos como el medio, la literatura o la historia».
Para Vera, esta subvención «trata de ser una ayuda a las editoriales para que hagan las adaptaciones».
81 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
jo crêg que lo milló ês utilizà sa gramàtica d'en Amengual. Y emb axò s'acabad es broquil!!!
es indignant lo que a passat en la secció de comentaris en referencia al jubilat en vaga de fam per defensar la llengua i en contra de la repressió de la dreta, com se pot desitjar la mort d'una persona? molts de comentaris l'insultaven i menyspreaven, desitjant-li la mort a ell i a tots el qui pensen com ell i se veu que sa redacció del diari a decidit restringir s'accés per què allò començava a embrutar-se massa, en Jaume hauria de prendre mesures dràstiques. ha estat oiós!
Persisteix a pensar que, en els manuals, seria lògic mencionar, quan escau, també les modalitats balears, com ara pels pronoms febles. Jo, i tant d'altres, empram la modalitat balear a l'oral, emperò lamodalitat estandard a l'escrit.
És una llàstima que tants anys de sotmetiment hagin esborrat les paraules fermesa i dignitat del nostre vocabulari. Si no fos així, ens adonaríem de la immensa feblesa que demostra algú que no suporta la més mínima expressió de la nostra identitat. Algú que viu pendent de nosaltres i que no descansa ensumant com un ca tot allò que fem o deixem de fer. Hi ha home més feble en aquest món que aquell que necessita tancar la dona a casa perquè no deixi de ser seva? Hi ha poble més feble en aquest món que aquell que necessita amagar la identitat d'un altre per reafirmar la seva? Espanya és un poble extremament feble que té pànic a la llibertat dels Països Catalans. Per això li tanca totes les portes i finestres, perquè sense ella està convençut que no és ningú. Absolutament ningú. Mentre no ens adonem d'això, mentre no ens fixem aquesta idea al cap, els febles serem nosaltres i ells seran els forts. Som febles, perquè no sabem que som forts.
"Els catalanoparlants som febles, perquè no sabem que som forts". Aquesta frase la vaig escriure en un dels meus llibres i no he deixat mai de repetir-la en bona part dels actes públics que he fet al llarg dels anys. Ho he fet i ho continuaré fent no sols perquè sintetitza el que penso del meu país, sinó perquè m'agradaria que prenguéssim consciència que la sensació de vulnerabilitat, d'impotència i d'indefensió que sentim és induïda, no pas real. I la moral de derrota que ens caracteritza és conseqüència d'aquesta inducció. Vull dir amb això que el nostre comportament, lluny de reflectir allò que som, reflecteix allò que creiem ser. I com que ens han dit que no som ningú i ens ho hem cregut, tot el que fem o diem està mancat de força i de convicció i ens sentim menyspreats, la qual cosa, com un peix que es mossega la cua, ens genera més frustració. Ferran no sóm beneits,nomès ens manca autoestima.
Ilustrat,com pots dir tal beneiteria,"lo mismo que el catalán al castellano?"El català dialecte del castellà?Ai,Ai contreras........Als espanyolistes se us acaba el bròquil i ja no us queden arguments,realment patètics
Amo de la calabaza: que en Europa el criterio para la oficialidad de la lenguas no es tanto de "si es de aquí o si es forastera", sino el pragmatismo. Y ya que hablas de Suiza, en la parte de Zurich el idioma autóctono no es el alemán, sino el Schwitzerduitsch que es un dialecto del "alemmanisch" o alemánico, que es al alemán, o sea, al hochdeutsch lo mismo que el catalán al castellano. http://es.wikipedia.org/wiki/Alem%C3%A1nico Sin embargo, los suizos, que son más inteligentes que los catalanistas decidieron adoptar como lengua oficial el alemán, por su mayor proyección cultural y social en Europa. POr la misma razón, un idioma Luxemburgo no proclamó su idioma propio, el luxemburgués, como oficial del Estado hasta... 1984 ! Y en Luxemburgo hay tres idiomas oficiales: el alemán, el francés y el luxemburgués. Que no te enteras, contreras !
L´amo, O tu ets viu i tots noltros beneits, o ets mes coio que es dos d´oro.
Una mesura òptima per capgirar la situació seria l'adopció del model suís, en què cada llengua és oficial única en el seu territori i tot aquell que vulgui anar-hi a viure està obligat a aprendre-la. Un suís de Ginebra, per exemple, no pot treballar a Zuric si no sap alemany i un suís de Zuric no pot treballar a Ginebra si no sap francès. No hi ha, per tant, una llengua que s'autoproclami superior i que permeti que uns suïssos tinguin el privilegi de moure's per tot l'Estat mentre que la resta s'hi ha de subordinar com se subordinen els catalanoparlants davant d'un hispanoparlant. Però la supèrbia i el dèficit de cultura democràtica espanyols no ho poden entendre, això. No poden, perquè Espanya està tan convençuda que els Països Catalans som una colònia seva que viuria com una humiliació el requisit laboral d'haver de saber català per treballar a Girona, a Sueca,Ciutadella,Manacor o a Esporles. Si el colonitzador ha de tenir les mateixes obligacions que els colonitzats, no té cap gràcia tenir colònies. Només quan un català tingui dret a dir "no entenc l'espanyol" de la mateixa manera que un espanyol té dret a dir "no entenc el català" estarem en un pla d'igualtat.
Tan de bó a espanya hi hagués democràcia, llavors podriem votar per la independència,però els espanyols haurien de començar a fer feina, perque es evident que viuen dels Països Catalans.Quan es van publicar les balançes fiscals, cosa que va costar un colló, es va veure d'on sortien els doblers.Llavors espanya baixaria derrera portugal,que és el lloc que li correspon.