Entre los galardonados figuraron dos referencias más a Mallorca. La profesora Rosa Cabré fue distinguida en la categoría de Biografías y Memorias, en presencia de Maria Àngels Roque, viuda de Porcel, por Baltasar Porcel i Llorenç Villalonga . Les passions ocultes . Correspondència i vida: epistolari complet (1957-1976) , publicado por Edicions 62. La francesa Dominique de Courcelles consiguió un galardón en la sección de catalanística por la publicación de La paraula arriscada de Ramon Llull (Publicacions de l'Abadia de Montserrat).
Gomila, que estuvo acompañado por Rafel Duran, director de Acorar , declaró al recibir el premio que «la palabra es el alma de un pueblo», y explicó que «la obra describe una jornada de la matanza del cerdo y reflexiona sobre la vida y la muerte, así como de la pervivencia de la cultura».
Llauger destacó «la importante presencia mallorquina en los Premis Serra d'Or», y aseguró que «la traducción, editada por Llibres del Segle, le permitió un viaje fascinante por Illinois». Dominique de Courcelles, que prepara un proyecto para poder investigar a Ramon Llull en Francia, se refirió al beato como «filósofo, poeta y escritor, un viajero del alma y la espiritualidad».
El director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat y de la revista Serra d'Or , el mallorquín Josep Massot i Muntaner, advirtió que «nuestra cultura no pasa por una buena época por la crisis económica y de valores», y contó que «estos premios son una muestra de vitalidad».
Otros galardonados fueron Josefa Contijoch por la novela Sense alè ; Narcís Comadira por el poemario Lent ; Josep Iborra con un estudio sobre Joan Fuster, y la centenaria Joana Raspall por el conjunto de su obra. Los Premis Crítica Serra d'Or no tienen dotación económica. El acto lo presidió Josep M. Soler, abad de Monserrat.
11 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Indagando un poco más sobre estos premios he llegado a la conclusión que tienen el mismo prestigio que los que se dan en las escuelas a final de curso a los alumnos. Chicha y nabo.
ENHORABONA!.
Juame: ¡I que ho ets de curtet, pobret meu!
La teva predina es possible Jaume, tú es materialment impossible perque Quod natura non dat Salmantica non praestat
Enhorabona a Toni gomila, gran obra! @xim bestard prila: No t'entenen? Aquesta si que m'es bona. Tenc un conco que me deia lo mateix, I he pogut comprovar que És sa mentida més gorssa que deis els espanyolistes, tenc amics catalans i jo mai he hagut de canviar de dialecte. Mumare s'altre dia va anar a barrcelona i no va haver de canviar de dialecta. Vols sebre que deia Toni gomila. de dbalears: Gomila confessa sentir-se “molt còmode” a Catalunya. “No em costa fer la funció”, apunta. La dicció tampoc no ha suposat cap problema per als espectadors. “Faig el text talment el represent a Mallorca. Hi ha qui pensa que acost la dicció a la seva fonètica, però no és així”. El resultat és “molt bo” i la reacció de la gent és entusiasta. “Es nota que no aplaudeixen per compromís i que han passat gust”, afirma. “A Catalunya ens estimen molt i ens troben molt curiosos”, diu. Sense esquivar la polèmica, l’actor considera que a Catalunya mai no ha “trobat les intencions colonitzadores que els gonelles no es cansen de predicar”. Si el món és una construcció ideològica, “la nostra almanco té fonament, perquè és una realitat que parlam la mateixa llengua”. ) Per acabar dir-te que no inventis, que jo MAI canvi de dialecte I SEMPRE m?HAN entes. (tenc un mallorqui bastant pur)
Estic molt content per en Toni Gomila i "Acorar". Tan el texte com la seva acutació són remarcables. El texte barreja intel.ligència, coses serioses, amb l'humor que en rebaixa, adesiara, la tensió. També trob que en Toni Gomila posseix una "vis còmica" forta pel que fa als gestes, la intonació, etc.
Fan tan de premiets en cataluña que qualsevol que escriba una paraula en catala pot tenir un premi. Hasta mi abuela!!
Pep aquests premis no tenen cap dotació económica, i Xim Bestard jop dec esser com a poc "marciano" vaig moltissim a Barcelona, parl en mallorquí i no he trobat ningú que no m'entengui, igual tu ets mous per ambients de gent que no es que no t'entengui, es que no entenen a ningú.
A "un mallorquinista" si xerres es mallorquí a Barcelona no t'entenen ni papa, has de repetir cada frase, i més si ets manacorí. S'obra den Toni és bona, però es catalans no s'han enterat, lo que passa és: 1. Els hi resulta graciós l'artista. 2. Te molts amics a Barcelona que el protegeixen,(Marius Serra, Jaume Capó...) ah! i o oblidis una cosa Serra d'Or no és una institució pública, es a dir objetiva.
xerrar per xerrar Pep (he de reconeixer que ha estat enginyós), qui vulgui escoltar es mallorquí més pur que vagui a veure a toni gomila, una passada linguistica, retrobant paraules quasi perdues, frases expressions, molt bò, i sabeu que és lo millor? que se'n pot anar a catalunya i xerrant amb so mateix mallorqui que aquí l'entenen perfectament. UN DÉU