Al meu entendre, la digitalització consisteix en la incorporació de tecnologies digitals en tots els processos empresarials, des de la producció fins a la comercialització, permetent una gestió més eficient i una presa de decisions basada en dades. Entre aquestes tecnologies destaquen la robòtica, la intel·ligència artificial, l’anàlisi massiu de dades (Big Data), el blockchain i la computació al núvol.
Tanmateix, l’èxit de la digitalització depèn de la capacitat de les empreses per innovar. Això implica la creació de nous productes o serveis que aportin diferenciació competitiva, l’optimització de processos per millorar l’eficiència i la reducció de costs, i el desenvolupament d’estratègies de mercat adaptades a les necessitats canviants dels clients.
La combinació de digitalització i innovació genera una sinergia clau per a la transformació digital de les empreses: mentre que la digitalització proporciona les eines i les dades necessàries, la innovació impulsa la seva evolució i adaptació als nous reptes del mercat.
Per assolir aquesta sinergia, és essencial invertir en tecnologia i fomentar una cultura empresarial orientada a la innovació i a l’actualització constant del coneixement. L’èxit empresarial en l’era digital depèn de la capacitat d’adaptació i de la inversió contínua en tecnologies i processos innovadors. A més, cal crear un entorn de treball que afavoreixi la creativitat i l’atracció de talent.
No obstant això, encara hi ha obstacles a superar: la manca de formació digital, la resistència al canvi dins les organitzacions i les inversions inicials necessàries per adoptar aquestes tecnologies.
Fins aquí, la teoria. Però, quina és la situació de les Illes Balears?, quins són els seus reptes?,
Les dades actuals situen les Balears a la cua d’inversió en R+D+i (Recerca, Desenvolupament i Innovació) en comparació amb altres comunitats autònomes i amb la mitjana europea. Segons dades del 2023, la inversió total fou d’aproximadament 100 milions d’euros, un 0,7% del PIB, lluny de l’1,4% d’Espanya i del 2,2% de la Unió Europea.
Pel que fa a l’aportació empresarial, la inversió en R+D+i a les Illes Balears representa un 37,5% del total, mentre que a Espanya aquest percentatge arriba al 56,8% i a Europa al 67,8%. Un altre indicador preocupant és el nombre d’empreses innovadores. A Espanya, de 3 milions de pimes, 5.490 es consideren innovadores. En canvi, a les Balears, de les 36.000 pimes existents, només 32 tenen aquest segell d’innovadores.
Aquestes xifres evidencien la necessitat d’un canvi estratègic per garantir la competitivitat empresarial de la nostra comunitat. Tot i que el Govern Balear ha implementat programes de foment de la innovació i la recerca, el pes del turisme en l’economia balear ha limitat històricament la inversió en R+D+i, en contrast amb altres comunitats i països amb una estructura econòmica més diversificada i una forta presència industrial i tecnològica.
Per equiparar-nos als territoris capdavanters en innovació, cal una estratègia conjunta entre el sector públic i el privat. També al meu entendre, aquesta ha d’incloure el reforç dels sectors tecnològics existents, la formació de talent especialitzat, la modernització d’infraestructures, l’atracció d’empreses innovadores i el suport a la creació de startups en tecnologies emergents. Aquesta transformació és més que una opció!, és una necessitat per garantir la competitivitat empresarial en l’era digital.
