La variable fonamental que analitzem, com hem indicat, és la Productivitat Aparent del Factor Treball (PAT): quocient entre la Producció i les Hores de Treball Efectives. Les fonts utilitzades, totes de fàcil accés, han estat, per a la primera variable, la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA); i per a la segona l’INE, sent el període analitzat 2000-2022. Com a Producció hem emprat el Valor Afegit Brut a preus constants del 2016. FEDEA publica aquestes dades en col·laboració amb l’Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) i BBVA Research. Pel que fa a les Hores Efectives de Treball, hem anat a la Comptabilitat Regional de l’INE. FEDEA presenta els valors del VAB en termes d’agregat regional per comunitat autònoma, i els desagrega als grans sectors: Agricultura, Indústria, Construcció i Serveis. Alhora, separa el sector terciari en Sector Públic, Sanitat i Educació; i, per altra banda, Sector Privat (exclosa Sanitat i Educació); per acabar desagregant alhora aquest darrer en Serveis Financers i d’Assegurances; Comerç, Hostaleria, Transport i Comunicacions; i Resta de serveis de mercat.
2. Productivitat i competitivitat a les Balears: trets bàsics
La productivitat es col·loca de manera paral·lela a un altre concepte igualment rellevant: la competitivitat. En ambdós casos, l’asseveració que se sol concretar, des d’àmbits de l’economia aplicada i des d’esferes dels agents econòmics i socials, amb una porositat clara sobre les administracions públiques, és que les Balears es troba endarrerida en els dos paràmetres, que són crucials. Això impregna discursos de tota mena, i és una constant que es repeteix, de forma incansable, en missatges que provenen, insistim, tant des del context privat com des del públic.
Dues precisions són escaients. Primera: les dades d’arribades de turistes a les Balears no només han recuperat les xifres pandèmiques, sinó que han superat les prepandèmiques. Ens situem en prop de 19 milions de visitants el 2024 –amb previsions de 20 milions el 2025–, una xifra potent que denota, precisament, una clara competitivitat de la nostra economia en l’àmbit del sector turístic. En segon terme, el creixement del PIB balear s’ha enlairat des de la fortíssima caiguda observada el 2020 –per motius de la crisi vírica–, i s’ha situat de bell nou en una senda de creixement molt sostingut –que no sostenible–, superior al 3%, que enllaça amb les xifres de 2019. Les dades disponibles a les institucions estadístiques esmentades més amunt porten a les consideracions següents. Una primera conclusió hom pot extraure: la productivitat total a les Balears, mesurada en euros per hora treballada entre els anys 2000 i 2022, té una clara tendència a l’alça, i ha transitat per tres períodes precisos:
• Entre 2000 i 2008 hom palesa una caiguda, tot coincidint amb una etapa d’expansió del creixement econòmic i amb les conseqüències de sengles crisis, de fractura dispar: la derivada dels atemptats als Estats Units; i l’inici de la Gran Recessió.
• Entre 2009 i 2019 hom determina un repunt de la productivitat, que marca una evident tendència a l’alça.
• El 2020 marca una caiguda explicable per la crisi vírica, recuperada amb celeritat des del 2021 per arribar a les dades de 2022.
L’ampliació a totes les comunitats autònomes, per a 2022 ofereix una segona constatació rellevant: Balears (35,6€/hora) se situa en sisena posició quant a la productivitat, per darrere de regions que, sobretot en els casos de País Basc (43,2€), Catalunya (37,1€), Navarra (40€) i Madrid (40,4€), gaudeixen de variables industrials més potents que les de les illes. Endemés, la comparativa amb la mitjana nacional (35,3€) és eloqüent: Balears estaria en aquesta dada, lleugerament per sobre.
Hom pot anotar una tercera confirmació: el manteniment de les productivitats, que són superiors a aquelles activitats terciàries més diversificades –al marge de les que diguem-ne més convencionals–, amb la particularitat de la productivitat assolida en els treballs relacionats amb els béns immobiliaris i les seves derivades. De bell nou, la comparativa corresponent a 2022 de les productivitats sectorialitzades amb Espanya aporten altres consideracions. En els sectors de l’agricultura, la indústria i la construcció, la xifra espanyola és superior a la balear en el grup de les activitats més convencionals. Continuant amb aquestes, en comerç, hoteleria i transport l’avanç és clarament balear en més de tres punts (28,9€ front a 25,2€ de la mitjana). Quant a les activitats més diversificades, els punts d’informació i comunicació, activitats financeres i activitats professionals, les variables illenques superen a l’espanyola (89,8€ enfront de 73,4€ de la mitjana); mentre a les activitats del sector de serveis sense ànim de lucre i les artístiques i recreatives les magnituds espanyoles superen a les Balears.
3. Conclusió
El debat sobre la productivitat és molt present a la ciència econòmica i a l’economia aplicada. Aquest indicador es constitueix en un senyal important, tant per a esbrinar l’evolució d’una economia, com per tot el que afecta els processos de negociació col·lectiva. Nosaltres hem fet servir la Productivitat Aparent del Factor Treball (PAT) com a metodologia de càlcul, davant els problemes per a obtenir mètriques sobre la productivitat del factor Capital. En el cas de les Balears, podem assenyalar els següents aspectes, que cal aprofundir en la investigació:
a/ La idea que la productivitat del treball és baixa, gairebé de manera perenne, és difícil de mantenir, si atenem les dades obtingudes.
b/ L’anàlisi de les dades específiques de les Balears, més les de la resta de les regions, amb fonts diverses, van en una mateixa direcció: el diferencial entre els augments salarials i el creixement de la productivitat és important, a favor de la productivitat.
c/ Una economia altament terciaritzada i amb una elevadíssima especialització turística pot gaudir d’una productivitat regional del treball mitja-alta, en funció dels períodes cronològics, i tenint present que les Balears ha patit un accentuat procés de desindustrialització.
d/ L’actual revolució digital ofereix novament una finestra d’oportunitat per al creixement regional de la productivitat en economies que lideren els processos de terciarització regional, incloses aquelles amb una alta especialització turística.
Altres estudis (Oriol Aspachs-Erik Solé, Evolución de la productividad en Europa: una mirada regional, CaixaBank Research-Cercle d’Economia, 2023; Francisco Pérez et alter, El comportamiento de la productividad en España (1995-2022), Fundación BBVA, 2023) aporten sengles conclusions, confluents amb la nostra recerca: Les Balears se situa en la franja mitjana de productivitat entre 2000 i 2022, juntament amb Catalunya, Aragó, Madrid (el 2022) i regions del nord d’Itàlia i de l’oest de França; i l’aportació del factor Treball a les Balears com a contribució a la productivitat és superior a la del factor Capital, la qual cosa suggereix que és aquí on hauríem de posar també el focus.
