Santa Margalida: 125 años de noticias

Se trata de una oportunidad para recordar o descubrir cómo ha cambiado la vida en esta población en los últimos años. ¿Qué preocupaba a la sociedad hace años? Se trata de un «barómetro detallado, en forma de noticias, de los cambios sociopolíticos que se han producido en Santa Margalida desde 1893».

El análisis de Anotoni Mas, junto con un resumen de estas noticias localizadas en el municipio y su ordenación sobre un cronograma forman parte de este especial "Santa Margalida: 125 años de noticias" que también pueden descargar aquí en PDF pueden descargar aquí.

Recull dels fets ?noticiables? de Santa Margalida en 125 anys

Aquest excel·lent aplec de cròniques sobre Santa Margalida aparegudes al diari Ultima Hora durant aquests darrers cent vint-i-cinc anys, a part d?oferir-nos moltes de notícies desconegudes, o que ja només recorden els nostres majors (com la passa del gelat) ens permet parar esment en d?altres qüestions, també interessants ferm; per exemple, sobre quins fets cridaven l?atenció dels periodistes contemporanis i eren susceptibles de ser considerats ?noticiables?.

En l?actualitat difícilment consideraríem una notícia ?cridanera, almanco? i digna d?aparèixer als diaris que s?incautassen, com passà a 1943, 470 kg de ciurons. Però el fet és que si això aleshores apareixia a Ultima Hora vol dir que tenia importància, que era un fet que podia cridar l?atenció dels lectors d?aquell temps.

I n?hi ha que encara poden cridar la dels actuals, com la crònica referida al mal del gelat (1928), que va fer que emmalaltissen centenars de margalidans, i que encara ara és recordada pels més majors. Fins i tot encara roman una certa polèmica: el gelat havia tornar xerec per mor de l?aram, o va ser una passa, una malaltia transmissible? Les cròniques ho deixen molt clar: era de naturalesa infecciosa, una «epidemia tífica». En aquests contexts, les notícies del diari podien esdevenir una espècie de jutge en aqueixes qüestions.

Les cròniques també permeten fer un poc de llum en un altre tema que era habitual en les discussions de la gent d?edat, fa devers quaranta anys: si el tren havia d?arribar a la Vila no, i com és que no hi va arribar. Idò el fet és que hi va haver un projecte que va estar a punt de materialitzar-se però que finalment s?aturà. Una de les cròniques ens descobreix que a 1894 s?indicava que aviat «comenzarán las obras del nuevo ramal de la línea de ferrocarril que ha de unir la villa de Santa Margalida con Porreres, Felanitx y Manacor».

Aqueixes cròniques d?Ultima Hora, en definitiva, esdevenen un baròmetre detallat, en forma de notícia, dels canvis sociopolítics que s?han produït a Santa Margalida d?ençà de 1893. És a dir, d?ençà d?aquell temps que a la Vila hi havia gent que anava a peu cap a Ciutat a cercar feina «pues carecía en absoluto de medios de subsistencia», i fins arribar a la societat turística actual. I Ultima Hora en deixà constància, de tot plegat.

A l?estiu de 1965, quan més del 50 % de la població es dedicava ?i en vivia acceptablement? a l?agricultura, llegim en una altra crònica que «en las playas de Can Picafort han sido inaugurados en esta temporada cinco hoteles más».