Vilafranca: 125 años de noticias

Rosselló pone de relieve que la aparición de las noticias locales en la prensa contribuyero a constatar la existencia de un pueblo que en 1877, poco antes del nacimiento del periódico, tenía poco más de 1.100 habitantes. La inauguración de espacios culturales como la biblioteca (1928) y la Escola Graduada (1930), y más adelante del Teatro, el Casal de Cultura s'Escorxador y la Rectoria Vella, son una muestra del auge cultural del pueblo; al igual que manifestaciones como la popular Fira del Meló o la fama que le ha otorgado ser la tierra natal del cantautor Tomeu Penya.

El ascenso a Tercera División del CF Vilafranca y los éxitos en el mundo del ciclismo son otras de las noticias destacadas en ese monográfico "Vilafranca: 125 años de noticias", que se pueden descargar aquí en versión PDF.

Si hi som, és que existim

Si un diari ens conta les notícies del dia a dia, convendreu amb mi que és una manera d?escriure la història. No és que cregui en el determinisme històric, però sí que llegir aquestes notícies sobre el meu poble publicades durant 125 anys per Ultima Hora ha estat, per a mi, una manera de conéixer Vilafranca. Per aquells que en tenim quaranta i busques, com per d?altres generacions, part d?aquesta història ?i històries? ja les hem pogut llegir a aquest diari «des de sempre», perquè, «des de sempre» hi ha estat, compartint alguns anys protagonisme amb la premsa local; d?altres, omplint-ne els buits de la seva absència.

Des de les minuciositats de la quotidianitat ?les històries? a les grandeses que alguns fets han significat pel municipi ?la història?; d?allò que ens queda a la memòria col·lectiva, a allò que només algú recordarà perquè li ha «tocat d?aprop»; amb tot això, aquest diari ja va ajudar a constatar «davant el món» que Vilafranca, amb poc més de 1.100 habitants l?any 1877, ja existia. I ara, 125 anys després, quan ja som més de 3.000, segueix ajudant a constatar que encara existeix.

I llegint ara aquest recull de notícies, no defugiré el meu comès de fixar-me amb unes i no altres, assumint el risc de no compartir completament la vostra percepció. Em qued amb la notícia de l?any del grip (1918) perquè reafirma la figura de es Metge Vell. Em qued amb les notícies que aporten llum enmig d?una foscor monòtona pròpia de l?antic règim que va marcar l?esdevenir del poble fins ben entrat el segle XX ?la inauguració del biblioteca l?any 1928 o de l?Escola Graduada l?any 1930. També amb les que donen fe d?aquesta omnipresència de l?Església (la bendició de l?ampliació del temple el 1941). Amb les notícies que reafirmen l?impuls en l?esport ?l?ascens a 3ª divisió del CF Vilafranca? i amb el ciclisme rodant a les totes durant anys? Amb altres notícies que ens mostren puixants en cultura ?la inauguració del Teatre, del Casal de Cultura s?Escorxador o de la Rectoria Vella? demostrant que el batec cultural del poble ha anat in crescendo: la I Fira de Teatre, el reconeixement a personatges com l?ermità Agustí i el pare Oliver, la presència de Miquel Barceló per les nostres terres argiloses? Em qued amb les notícies de fets que ens han atorgat una nova fesomia urbana com l?històric desviament de la carretera, i amb ?l?oblit? de què l?any 1925 vàrem créixer ?damunt Sant Joan?.

Sense obviar les que consoliden dos icones vilafranquers dels 70 per envant: el meló ?la festa, la seva recuperació i la fira- i el ?nostre? Tomeu Penya, tot un generador de notícies. Ah! I amb la que confirma que no robaren la careta del Dimoni de Vilafranca, sinó que era la de Sa Revolta!

I agraïts a Ultima Hora per haver contribuït a esborrar un cert conformisme que, per ser un ?poble nou?, ens (pre)disposava a pensar que la premsa «no ens feia mai cas». A minimitzar la resignació sistemàtica de què Vilafranca sempre havia de sortir a les darreres pàgines, com en el llistí telefònic ? per allò de començar amb la ?B baixa?? fent realitat, més d?una vegada que poguéssim sortír en portada! Que ho pugueu fer molts d?anys més!