Pollença: 125 años de noticias

La vida pública, protagonizada por artistas y filántropos, señores, deportistas, militares y en menor proporción, malefactores, deja de lado hasta alcanzado el siglo XXI el peso de las mujeres en la sociedad pollencina. Así el historiador recuerda nombres como los de Margarita Muntaner, asesinada en 1919, y Lucía Patrascu, víctima de la violencia de género en 2016; pero también las mujeres han sido noticia por su aportación a la construcción de valores, desde las Hermanas de la Caridad y los Sagrados Corazones, quienes fundaron su convento en Pollença en 1921 e iniciaron la escolarización infantil y ayudaron a los enfermos; pero también mujeres seglares que destacaron en sus campos y que fueron reconocidas, al fin, con la inauguración en 2017 de un busto dedicado a Clara Hammerl, la primera mujer en dirigir una entidad financiera en España, en 1908, y cuyo legado ha permanecido hasta hace muy poco a la sombra de la figura del que fuera su marido, Guillem Cifre de Colonya. El monográfico "Pollença: 125 años de noticias", se puede descargar aquí en versión PDF.

Pollencines d?Ultima Hora

La premsa en retrospectiva és, entre d?altres coses, una crònica del passat. Analitzar-la ens permet copsar com han evolucionat els valors de la societat. Vet aquí un dels mèrits del dossier dels 125 anys de l?Ultima Hora.

Com Pintors, poetes, músics, filantrops, polítics, senyors, malfactors, visitants il·lustres, esportistes o militars han protagonitzat la vida pública de Pollença durant aquest darrer segle llarg. Però el quadre és incomplet. Fins arribar al segle XXI les dones, la meitat de la població, són gairebé absents. Per suposat no és culpa dels periodistes, és un símptoma del temps viscut.

Però les dones hi eren. L?assassinat de la jove Margarita Muntaner el 1919 ens ho confirma i ens fa saber que patien, com ara, la violència dels homes. Recordem el cas de Lucia Patrascu, morta a mans del seu marit el 29 de maig de 2016. Igualment transcendien l?anonimat, i més del compte, quan eren elles les acusades d?assassines, com succeí amb la famosa enverinadora de Pollença dels anys seixanta.

Que hi eren, també ens ho demostra la impagable labor benèfico-sanitària i educativa de les Germanes de la Caritat i dels Sagrats Cors. Les segones fundaren el seu convent a Pollença el 1921, a l?antic casal dels Cifre de Colonya. Les primeres, presents a la vila des del 1849, obriren una delegació al Port de Pollença el 1915, on iniciaren l?escolarització dels infants de l?indret. Durant el grip del 1918 es desferen ajudant els malalts i l?Ajuntament els va reconèixer el mèrit un cop acabada l?epidèmia. Però a diferència del rector i dels metges del moment, que foren reconeguts amb nom i llinatges, elles restaren a l?anonimat. Ni tan sols la infermera Sor Àngela de Sant Bernardí o la mare superiora Virginia Fornés figuren a les actes municipals.

En el camp de l?educació i la sanitat tampoc no podem oblidar les seglars, com les comares Antònia Salas Tossera o Maria Mairata, talment com les mestres Rosa Vives, la primera que coneixem, Clara Hammerl o Maria Salvat, entre d?altres, sense les quals Pollença no seria el que és.

Per suposat, durant els darrers 125 anys la projecció pública de la dona ha avançat enormement. Avui Clara Hammerl és present a la galeria de fills il·lustres, té un institut amb el seu nom des del 2013 i un bust a una plaça inaugurat el 2017. Però es va haver d?esperar fins al 1999 perquè Francesca Ramon es convertís en la primera batlessa de Pollença i des de llavors no n?hi ha hagut cap altra. I per afegitó, no li deixaren presidir la processó del Davallament per ser, precisament, dona.