Histórico

L'escola de Colonya, un centre avançat al seu temps

L'escola de Colonya, un centre avançat al seu temps

Repeu de la Serra de Tramuntana, abril, dijous: un grup d'escolars, format per nens i nenes, ha sortit a fer una excursió en companyia dels seus mestres. Caminen per un paisatge àrid i s'aturen al costat d'unes mates de garballó per escoltar les explicacions del professor sobre aquesta planta autòctona i els usos que en

Bibliografia

Albis Ferragut, M.R. "Les mestres a Pollença". Punt Informatiu Pollença, núm. 304-309.Díaz de Castro, F.J. "El institucionalismo en Mallorca: El "Boletín de la Institución Mallorquina de Enseñanza"". Revista Educació i Cultura, 1986.Fraile Oliver, A. "Los orígenes de Caixa de Colonya". Revista Namaste, juliol 2009.Orell i Villalonga, B. Llegir i escriure al món rural mallorquí, 1860-1930.
Les torres de defensa

Les torres de defensa

Una de les imatges turístiques més difoses de Mallorca és la de la Torre des Verger, a Banyalbufar, més coneguda amb el nom, tot i que incorrecte, de la Torre de ses Ànimes, i que els banyalbufarins anomenen, simplement, sa Torreta. Aquesta torre formava part d'un complet sistema de vigilància que seguia tot el perímetre de
Bibliografia torres de defensa

Bibliografia torres de defensa

Vigilància marítima a BanyalbufarAutor: Josep Segura i SaladoEditorial: Associació cultural Bany-Al-BaharAny de publicació: 1998 Tot i que se centra estrictament en les torres i la vigilància de Banyalbufar, aquest llibre dóna una imatge molt precisa dels problemes que tenien les guaites, de la vida que podien dur i dels conflictes que sorgiren com a conseqüència de
Ovnis a la Serra

Ovnis a la Serra

Un dels atractius que té la Serra de Tramuntana és la seva riquesa en llegendes i misteris. I un d'aquests misteris, que cíclicament s'obre pas en l'actualitat, és el relacionat amb els "objectes voladors no identificats", el que popularment coneixem com a ovnis. Així és que al valuós patrimoni natural, arqueològic, etnològic, cultural i antropològic de
Bibliografia ovnis

Bibliografia ovnis

Mallorca mágica Autor: Carlos GarridoEditorial: José J. de OlañetaAny de publicació: 1988 L'escriptor i periodista Carlos Garrido recull en aquest popular volum tot un seguit de llegendes (antigues i contemporànies), tradicions i creences populars... sempre relacionades amb el misteri i la màgia. Dedica un capítol als ovnis, però també parla de les llegendes i creences entorn de
La fascinació de la Serra

La fascinació de la Serra

Hi ha paisatges, ciutats i persones que ens fascinen per les mateixes raons inescrutables i irracionals que explicarien, sense explicar res, un enamorament. Són fascinacions particulars que cadascú arrossega i que molt sovint no són compartides ni tan sols compreses pels altres. De manera encara més inexplicable, també hi ha paratges que fascinen pràcticament tothom

Bibliografia

La guia de Josep Pla Mallorca, Menorca i Eivissa es pot trobar a les seves obres completes, al volum 30 d'edicions Destino. De les Memòries de Josep Maria de Sagarra hi ha diferents edicions. La meva és la 2a edició, de 1964, publicada per la desapareguda editorial Aedos. A la col·lecció de la MOLC, avui
El vi de la Serra

El vi de la Serra

La presència del vi a les Illes Balears és una constant a la nostra història i a la nostra cultura. Segons l'historiador Pau Marimon Ribas, l'aparició del vi a les Balears s'ha de situar a partir de l'establiment dels fenicis a Eivissa al segle VII a. C. Des dels seus assentaments a les Pitiüses, els

Bibliografia

Barceló Pons, B. (1959). El desarrollo del cultivo de la vid en Mallorca, a BCOCIN, 624, Palma.Binimelis Sebastián, J. (1999). Evolució recent, panoràmica actual i perspectiva de futur del cultiu de la vinya a l'Illa de Mallorca, a II Jornades d'estudis locals a Porreres, p. 5-16.Etienne, R.; Lamour, C.; Mayet, F. (1982). Le vin des
Indians, el seu llegat a la Serra

Indians, el seu llegat a la Serra

"Se cerquen homes, de 12 a 40 anys d'edat, disposats a abandonar casa seva per buscar fortuna al Nou Món. S'assegura: travessia marítima d'almenys un mes en condicions penoses, jornades laborals de 15 a 18 hores sense dies lliures, llargs anys d'estalvi i austeritat, malalties endèmiques, calor i pluges tropicals, tornada incerta i èxit dubtós,
Bibliografia indians

Bibliografia indians

Buades, J. L'emigració balear a ultramar (1830-1960). Edicions Documenta Balear, 2009.Ferrà, D. Emigració dels campaneters a Europa. Fundació Balears a l'Exterior, 2010.Jofre, A. Migraciones entre Argentina y Mallorca: dos caras de un mismo fenómeno. Fundación Cátedra Iberoamericana, 2004.Melero, L. Indianos, una forma de heroismo. El Cobre Ediciones, 2007.Quetglas, A. "Les conseqüències culturals i socials de
Llums a sa Fosca

Llums a sa Fosca

Per què s'han de pujar muntanyes? Perquè hi són. La frase és de l'alpinista Lionel Terray i és perfectament extrapolable: Perquè s'havia de travessar sa Fosca? Perquè era allà. Així es resum la filosofia del muntanyenc i per extensió la del barranquista. El torrent del Gorg Blau o sa Fosca neix als Tossals Verds i acaba

Bibliografia sa Fosca

L'arxiduc Lluís Salvador ja descriu sa Fosca al tom VIII de la seva gran obra, Die Balearen. Miquel Costa i Llobera l'esmenta al poema titulat "Torrent de Pareis", homenatge a la natura salvatge i esquerpa: Va per trist roquissar el Torrent d'Albarca / l'horrenda Fosca abarca / les aigües pures davallant del Gorg / i
Neu a la Serra, l'or blanc

Neu a la Serra, l'or blanc

Disposar de gel, de begudes fresques o de gelats durant l'estiu és ben habitual i ningú no es planteja què es feia quan no existien les geleres i els congeladors. Però aquests aparells no han existit sempre, com tampoc no sempre s'ha disposat de corrent elèctric per fer-los funcionar. Com es feia abans per tenir
Bibliografia

Bibliografia

Les cases de neu de MallorcaAutor: Antoni GorriasEditorial: El FarAny de publicació: 2001 L'investigador Antoni Gorrias presenta en aquest llibre un estudi completíssim sobre la indústria de la neu a Mallorca. A més d'analitzar molts i variats aspectes del tema, com la feina dels nevaters, la conservació de la neu, la comercialització o els aspectes legals
La família Sureda

La família Sureda

Una de les nissagues més rellevants, extraordinàries i, al mateix temps, oblidades de la cultura mallorquina del segle XX la constituí la família Sureda, vinculada a Valldemossa. Els Sureda mantingueren durant dècades relacions amb artistes i escriptors de tot el món, els quals visitaren Mallorca i conegueren la Serra de Tramuntana gràcies a la seva

Bibliografia

El llibre de Felio J. Bauzà, La viuda soñada, ed. Olañeta, col·lecció La Foradada, Palma, 2009, se centra en la vida de Juan Sureda Bímet i recull multitud d'anècdotes biogràfiques, tant seves com de la seva dona i els seus fills, així com dels nombrosos artistes que els visitaren a Valldemossa. Un altre article interessant
Robert Graves a Deià

Robert Graves a Deià

L'any 1929 Robert Graves i Laura Riding es varen establir a Deià, seguint el consell de Gertrude Stein, a qui havien conegut a l'Haute Savoie. Amb la seva típica ironia, Gertrude Stein els va assegurar que "Mallorca és el paradís, sempre que hom pugui aguantar-ho". Varen fer molt més que aguantar-ho: hi varen formar part. Després

Bibliografia sobre Robert Graves

La major part de la bibliografia crítica i dels estudis sobre la vida i l'obra de Robert Graves estan en anglès. La pàgina web , que dedica a Graves el St. John's College d'Oxford, on es conserven els manuscrits i primeres edicions de l'autor llegats per la seva vídua Beryl, conté bona part d'aquest repertori
On Sissí trobà una ànima germana

On Sissí trobà una ànima germana

Dels molts personatges que arribaren a formar part del paisatge de la Serra de Tramuntana, un dels més pintorescos era sens dubte l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Una neboda seva el descrigué així: "Viu com un pagès, sols porta sandàlies i pantalons de tela amples. La seva pell, cremada pel sol, és de color vermell coure.
Una biblioteca infinita

Una biblioteca infinita

L'arxiduc solia documentar les destinacions dels seus viatges amb la precisió d'un científic i amb la cura d'un artista. Contractà nombrosos experts i il·lustradors per realitzar els seus llibres. Edità tirades limitades d'uns 600 a 800 exemplars que després enviava -com a regals- als seus parents, amics i també a erudits. Entre les dotzenes d'obres
Sóller industrial: Tren i Electricitat

Sóller industrial: Tren i Electricitat

Segons com es miri, les dificultats poden constituir, més que no pas un entrebanc, un esperó per al desenvolupament de les persones i dels pobles. Si una comunitat té l'oportunitat de desenvolupar-se econòmicament i la voluntat ferma de fer-ho, els impediments orogràfics, l'aïllament i la falta d'ajuda exterior s'acaben salvant amb solucions enginyoses. Si un

Bibliografía Sóller industrial

A més de la tesi ja canònica i imprescindible sobre el ferrocarril a Mallorca de Nicolau S. Canyelles i Serrano, El ferrocarril a Mallorca, la via del progrés (Documenta Balear, Palma, 2001), el tren de Sóller ha generat una abundant bibliografia. Sense ànim de ser exhaustiu, cal esmentar el llibre de José M. Valero i
L'escola pictòrica de Pollença

L'escola pictòrica de Pollença

El paisatge de la Serra de Tramuntana no és solament un actiu turístic de Mallorca. També és una font privilegiada d'inspiració artística –en la mesura en què l'art pugui ser fruit de la inspiració–. Pintors de totes les nacionalitats s'han instal·lat als pobles de la Serra captivats pel seu misteri i la seva bellesa. Ja

Bibliografía

És nombrosa la bibliografia dedicada a Hermen Anglada-Camarasa. Cal esmentar els dos llibres de Francesc Fontbona i Francesc Miralles Anglada-Camarasa (Polígrafa, Barcelona, 1981) i Anglada-Camarasa. Dibujos. Catálogo razonado (Mediterrània, Barcelona, 2006). A més a més, és destacable el catàleg de l'exposició permanent d'Anglada-Camarasa al CaixaForum de Palma titulat El món d'Anglada-Camarasa (Palma, 2006).Sobre Tito Cittadini,
L'electricitat a Alaró

L'electricitat a Alaró

Un paisatge natural és inseparable de les persones que hi viuen i en formen part. No hi ha paisatge fins que no hi ha una mirada humana que l'observa i el valora. La qüestió és que aquesta presència humana, invariablement, modifica el paisatge. Fa tres o quatre mil anys el paisatge pervivia inalterat. Però ja

Bibliografia

Sobre l'electricitat a Alaró hi ha una abundant bibliografia, en bona part donada a conèixer al voltant de l'any 2001, en què se'n va celebrar, amb diversos actes culturals i exposicions, el centenari. Podem esmentar els textos següents: Gaspar Pizà, L'electricitat a Alaró. Història de la primera central elèctrica a Mallorca, Alaró, Consell de Mallorca
Els secrets del contraban

Els secrets del contraban

“Es increíble la complicidad de todos los habitantes en este negocio, desde las clases más altas hasta las más bajas. Gentes para las cuales sería un caso de conciencia tocar una paja propiedad de otro no encuentran la menor objeción al fomento del contrabando”. Una vegada més, és l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria qui ens proporciona
Bibliografia

Bibliografia

Contraban, República i GuerraAutor: Pere Ferrer GuaspEditorial: Documenta BalearAny de publicació: 2008 L'historiador Pere Ferrer relata d'una manera molt documentada la història del contraban a Mallorca durant la primera meitat del segle XX. Els temps de la Segona República i la Guerra Civil i la relació amb el contraban i amb els contrabandistes s'hi estudien especialment.
Ermitans a la Serra

Ermitans a la Serra

La Serra de Tramuntana ha destacat des de sempre pel fet de ser un emplaçament amb una profunda espiritualitat. Fou aquí on es trobaren els santuaris talaiòtics de naturalesa religiosa més antics de l'illa, situats a Almallutx, al municipi d'Escorca. Aquesta tradició religiosa s'ha estès al llarg de la història. La Serra ha estat l'indret

Bibliografia

Són diversos els autors que han tractat la vida eremítica a l'illa de Mallorca. Una bona part dels llibres que toquen aquest tema posen també una atenció especial en la figura de Juan Mir i Vallés. Un bon exemple és Ermitaños de Mallorca: Juan Mir y su obra d'Antonio Gili i Ferrer, 1988. El vincle
El voltor negre i el ferreret

El voltor negre i el ferreret

Una de les grans riqueses que ofereix la Serra de Tramuntana, des del punt de vista biològic, és la conservació de certes espècies animals que s'han convertit en emblemàtiques. Per una banda, el ferreret, petit gripau que viu principalment als punts més inaccessibles dels torrents de la Serra, i, per una altra, el voltor negre,

Bibliografia

Sobre el voltor negre i el ferreret hi ha una abundant bibliografia científica, en bona part en forma d'articles publicats a diferents revistes especialitzades o d'informes interns dels diversos organismes i institucions implicats en la conservació d'ambdues espècies. Sobre el voltor negre, cal destacar, pel fet de tractar-se d'un article pioner, el text de J. Mayol,
El vaixell grec

El vaixell grec

El gran poeta de l'Antiguitat ens descriu amb una precisió quasi cinematogràfica el naufragi d'una nau grega. Si hem de fer cas a la història literària, el penós retorn d'Ulisses a la seva pàtria, Ítaca, va ser poc després de l'any 1.200 abans de Crist i Homer el degué escriure devers el segle VIII a.
El vaixell grec arcaic de Cala Sant Vicenç

El vaixell grec arcaic de Cala Sant Vicenç

Autors: Xavier Nieto i Marta SantosEdita: Museu d'Arqueologia de Catalunya - Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya amb la col·laboració del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca i de la Generalitat de Catalunya. Girona, 2008.Es tracta d'un ampli volum en el qual han participat, a més dels dos autors, una trentena d'especialistes en
El Cinema i la Serra

El Cinema i la Serra

L'espectacularitat dels paisatges de la Serra ha atret un gran nombre de cineastes. Les escarpades pendents on conviuen roques, oliveres i pobles que miren de lluny la mar, captiven la mirada de qualsevol visitant. I encara més l'atenció de qui visita la Serra amb l'objectiu de localitzar exteriors suggerents per fer una pel·lícula. Potser no
Bibliografía

Bibliografía

La monografia més extensa sobre el cinema rodat i/o ambientat a les Illes Balears (i, lògicament, a la Serra de Tramuntana) és Cent anys de cinema a les Illes, llibre amb textos de diferents autors i coordinat per Catalina Aguiló Ribas i Josep Antoni Pérez de Mendiola. Va ser publicada el 1995 per l'Obra Social
Escars, alcoves i varadors

Escars, alcoves i varadors

La costa de la Serra de Tramuntana és molt escarpada i d'accés difícil. Amb les excepcions evidents d'alguns ports ben coneguts (el de Sóller i el d'Andratx), la sortida a la mar en els diferents punts de la costa no és senzilla. A tot Mallorca es coneixen els escars, les construccions arran de mar que serveixen

Bibliografia

Sobre les bases militars americanes a Espanya hi ha una abundant bibliografia, on es fa referència, més o menys directa, a la base de radars del Puig Major. Destaquen els llibres Las bases norteamericanas en España, d'Eduardo Chamorro i Ignacio Fontes (1976), així com Los pactos secretos de Franco con Estados
Antoni Parietti i el funicular del Puig Major

Antoni Parietti i el funicular del Puig Major

La percepció que una gran part de la població té avui dia de la conservació dels espais naturals no era la que tenien els nostres avis. La pressió demogràfica de la nostra illa ens ha convertit en elements que distorsionen i alteren el paisatge. A les primeres dècades del segle XX, amb una població molt
Bibliografia

Bibliografia

Rubén Darío i Santiago Rusiñol varen descriure les seves respectives experiències mallorquines en sengles llibres: La isla de oro, de Rubén Darío, i L'illa de la calma, de Rusiñol. D'aquest darrer llibre hi ha una edició publicada recentment per l'editorial Ensiola, l'any 2005.Una de les millors monografies sobre Santiago Rusiñol és el llibre de Josep
Darío, Rusiñol, Valldemossa

Darío, Rusiñol, Valldemossa

La Història és plena de possibles encontres mítics que no es varen produir, de possibilitats malmeses per la simple raó que la vida no sempre és com ens agradaria que fos. Dues de les persones que més estimaren Mallorca i, sobretot, la Serra de Tramuntana, el poeta nicaragüenc Rubén Darío (1867-1916) i el pintor i
Els cercadors d'orxella, precursors de l'escalada a la Serra

Els cercadors d'orxella, precursors de l'escalada a la Serra

Per als aficionats a l'escalada, els penya-segats de la Serra de Tramuntana són un escenari idoni per practicar les diverses modalitats d'aquest esport d'aventura, com ara el psicobloc, un nou tipus d'escalada lliure sobre l'aigua. Temps enrere, això no obstant, enfilar-se pels cingles costaners de la Serra no responia a cap desafiament, ni a la
S'Estaca, terra de mariners

S'Estaca, terra de mariners

Tothom a Mallorca coneix s'Estaca com la casa que l'actor nord-americà Michael Douglas té a l'illa i que comparteix amb la que va ser la seva dona, Diandra. Els que saben que s'Estaca va ser la possessió que l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria va "regalar" a la seva al·lota mallorquina, Catalina Homar, no són tants. I
...i terra d'actors

...i terra d'actors

Les actuals cases de la possessió de s'Estaca són la privilegiada residència de l'actor Michael Douglas. Això ja no és cap secret i, amb freqüència, sentim parlar de s'Estaca com si fos una mansió més de Beverly Hills. Però, el protagonista de Wall Street no és el primer actor que va caure enamorat d'aquests paratges.
Maria Mayol i el foment de cultura de la dona de Sóller

Maria Mayol i el foment de cultura de la dona de Sóller

La imatge que hom es pot fer de la Serra de Tramuntana a principis del segle XX, paratge idíl·lic, tradicional, aïllat de la resta de Mallorca i del món, troba una excepció fonamental, com sap qualsevol mallorquí, en el poble de Sóller i en els seus tradicionals vincles amb França. Avui dia Mallorca és dibuixada
Maria Mayol i el Foment de la Cultura de la Dona

Maria Mayol i el Foment de la Cultura de la Dona

Autora: Isabel GrañaTraducció: Caterina CalafatEditorial: Edicions Documenta Balear, 2008Es tracta d'un estudi molt detallat sobre la vida i l'activitat literària i cultural de Maria Mayol. L'autora revisa la vida de Maria Mayol, la seva vinculació literària amb l'Escola Mallorquina, la seva amistat amb membres d'aquest grup de poetes i escriptors, com Miquel Ferrà, Joan Pons
Un hivern a Mallorca

Un hivern a Mallorca

Fryderyk Chopin es trobava tan malament que demanà opinió als metges i, ja se sap, un l'encerta, dos es contradiuen i el tercer et mata. El primer metge li va dir que amb aquella tossina se'n feia creus que fos viu, el segon que s'estava morint i el tercer que ja era mort. A dir
Història de la meva vida

Història de la meva vida

Autora: George SandTraducció: Caterina CalafatEditorial: Edicions UIB-Consell de Mallorca, 2010Aquest llibre, Història de la meva vida, de George Sand, és la seva obra magna autobiogràfica en què, d'una manera molt matisada i exacta, amb una llengua magnífica i exuberant, ens conta des de la seva ascendència familiar a la seva visió de l'escriptura amb tot
Del garballó sortia la corda per a l'enfilall...

Del garballó sortia la corda per a l'enfilall...

L'aridesa del clima mediterrani durant els mesos d'estiu, així com les condicions orogràfiques, portaren els antics pobladors de la Serra de Tramuntana a haver d'enginyar-se per subsistir. Així, durant l'època islàmica, s'abancalaren els vessants de les muntanyes per guanyar terrenys agrícoles i es desenvoluparen sistemes per captar i distribuir l'aigua per al reg.El paisatge que
El Banyalbufar que he conegut

El Banyalbufar que he conegut

Autor: Jaume Albertí Picornell Editorial: Documenta BalearAny de publicació: 2007 AltresCarbonero, M.A. “L'origen i morfologia de les terrasses de cultiu a Mallorca”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'estudis històrics, n. 40, 1984.Diversos autors. L'Obra de Palma. Palma de Mallorca: Sa Nostra, 1990.http://www.mallorcaweb.net/llatra/Ferrer, S. Impressions sobre l'obra de Palma a Capdepera. Palma: Documenta Balear,
La Pedra de s'Ase, l'amagatall de Mateíto

La Pedra de s'Ase, l'amagatall de Mateíto

La Serra de Tramuntana és molt més que una simple successió de paisatges, una bella col·lecció de postals o un catàleg idíl·lic de muntanyes i valls. És, també, el bressol de persones, algunes de les quals, amb el temps, esdevenen personatges que associam, necessàriament, a un lloc determinat.Aquest és el cas de Mateu Mir Albertí,
Cent anys de mestres d'aixa a Mallorca

Cent anys de mestres d'aixa a Mallorca

Autor: Joan Palmer GruaEditorial: El TallAny de publicació: 1994La feina dels mestres d'aixa queda recollida en aquest treball que es presenta en dos volums. Es tracta d'una valuosíssima recopilació de tots els mestres d'aixa que hi ha hagut a Mallorca durant el segle XX. Parla de les tècniques de construcció però també de les vides
Okupar Sa Dragonera, anarquistes, ecologistes i artistes en acció

Okupar Sa Dragonera, anarquistes, ecologistes i artistes en acció

La data del dia set de juliol de l'any 1977 (7-7-77) és un símbol de la lluita dels mallorquins per aturar els excessos urbanístics a les nostres costes. En aquest cas, el perill era a l'illa de sa Dragonera, a causa de les intencions de l'empresa PAMESA d'urbanitzar-la davant la passivitat i la connivència de
Robert Creeley a Banyalbufar

Robert Creeley a Banyalbufar

La Serra de Tramuntana ha estat llar de nombrosos escriptors d'arreu del món. El cas de Robert Graves, que va viure a Deià i des d'allà va produir una extensa obra poètica i narrativa, n'és el cas més conegut, tant per la vàlua del literat com per l'arrelament del personatge a la nostra illa. Però
Escrit a Mallorca: poemes i relats

Escrit a Mallorca: poemes i relats

Autor: Robert CreeleyEditorial: Consell de MallorcaAny de publicació: 2002Aquest volum arreplega tot el que Robert Creeley va escriure durant els anys que va viure a Mallorca: tres relats (La barca, Una mort i El vestit) i una cinquantena de poemes. El llibre ofereix la versió original en anglès i la traducció al català. El completa
Miramar i els inicis de la impremta a Mallorca

Miramar i els inicis de la impremta a Mallorca

A l'emblemàtic monestir de Miramar, erigit al cor de l'abrupte paratge de la Serra de Tramuntana, Ramon Llull, pels volts de l'any 1276, fundà una escola de llengua àrab per instruir predicadors amb la intenció d'evangelitzar sarraïns en terres islàmiques. Tres segles després, Bartomeu Caldentey, teòleg insigne, escriptor i propagador de l'escola lul·lista, juntament amb
Bibliografia, Normes de Ben Obrar i llibre De Contemplació

Bibliografia, Normes de Ben Obrar i llibre De Contemplació

NORMES DE BEN OBRARAutors: Jean Gerson, Miquel Pascual, Llorenç Pérez MartínezEditorial: Conselleria d'Educació i Cultura del Govern BalearAny de publicació: 1985Facsímil del primer llibre imprès a les Balears per Bartomeu Caldentey, de Felanitx, i Nicolau Calafat, de Valldemossa, l'any 1485.LLIBRE DE CONTEMPLACIÓAutor: Francesc Prats [Miquel Pascual] trad.Editorial: Miquel Font EditorAny de publicació: 1985Edició facsímil amb
Anar a muntanya

Anar a muntanya

La mort de na Margalida En Bàlitx, tota la vida, en Bàlitx jo pensaré,allà on Deu vertader judicà Na Margalida”(Cançoner Popular de 
Mallorca, R. Ginard)Així comença aquesta glosa que conta la mort de Margalida, una jove del Pla de Mallorca contractada per recollir olives a la possessió de Bàlitx, a Sóller, i la desesperació del
L'oli a Mallorca: del passat al present

L'oli a Mallorca: del passat al present

Autors: Aina R. Serrano Espases i David Albert Vázquez Edició: Consell de Mallorca, 2008 Altres: - Llabrés, J.; Vallespir, J. Els nostres arts i oficis d'antany. Palma: Estudis Monogràfics del Museu Arqueològic La Porciúncula, 1983.- Jaume, J. Cuentos, costumbres y escenas de nuestra payesía. Palma: Cort, 1978. - García Inyesta, N.; Oliver Sunyer, G. Cases de
El club dels poetes. Hotel Formentor

El club dels poetes. Hotel Formentor

Jo som simplement un apassionat del paisatge. En una de les meves peregrinacions per la Mediterrània vaig descobrir aquest racó admirable i no vaig voler voltar més. Aquesta citació és d'Adan Diehl, un milionari d'origen argentí, i el racó és Formentor, la península situada al capcurucull de la Serra de Tramuntana. Allà inaugurà Diehl l'Hotel
Formentor: la utopía posible

Formentor: la utopía posible

Autora: Carme Riera Edició: Palma de Mallorca, Grupo Barceló, 2009Aquest llibre, editat per commemorar el vuitantè aniversari de l'Hotel Formentor, recorda l'origen de l'establiment i el seu desenvolupament posterior per part de la família Buadas i el grup Barceló.Un valuós document escrit per Carme Riera que recull un extens arxiu fotogràfic. Un llibre que defensa
El naufragi del “Luigina Gi” a La Punta de s'Àguila

El naufragi del “Luigina Gi” a La Punta de s'Àguila

La costa de la Serra de Tramuntana és molt perillosa per molts de motius, però n'hi ha dos de fonamentals, l'escassesa de refugis entre el port d'Andratx i el port de Pollença (únicament hi ha el port de Sóller) i la contundència dels vents de tramuntana i mestral, que arriben a la vorera amb una
Son Bunyola, una mar de noms

Son Bunyola, una mar de noms

Autor: Tomàs VibotEditorial: Associació Cultural Bany-al-baharAny de publicació: 1999Son Bunyola, una mar de noms és un acurat estudi sobre la possessió de Son Bunyola des dels més diversos punts de vista. La història, la toponímia, l'etnologia, la geografia o determinats episodis com el del naufragi del “Luigina Gi” a la punta de s'Àguilaes tracten en
Maristel·la, l'Ermita d'Esporles

Maristel·la, l'Ermita d'Esporles

Situada a 580 metres sobre el nivell de la mar, al bosc de Son Ferrà, la pujada a l'ermita de Maristel·la és una passejada ideal per fer en família. Envoltada d'un alzinar encisador, l'ermita és un lloc de culte i esbarjo per als esporlerins, que celebren una romeria cada any a mitjan setembre. Prou coneguda
Com arribar a l'Ermita Maristel·la

Com arribar a l'Ermita Maristel·la

D'Esporles parteix la carretera que puja cap a la urbanització d'es Verger. Aproximadament a tres quilòmetres, just en arribar al primer coll, trobam la possessió de Son Ferrà. Deixam el cotxe i iniciam la caminada per la petita i dissimulada barrera que hi ha just al revolt que marca el coll, sempre amb les cases
L'espia i la Serra

L'espia i la Serra

Tot excursionista que ha visitat la mola de s'Esclop s'ha demanat quin és l'origen de les runes de la construcció que s'alcen encara damunt el cim. Què és allò? Una casa de neu? Un forn de calç? En realitat, les restes que resisteixen el pas del temps són els rastres de la caseta que François
Bibliografía François Arago y Mallorca

Bibliografía François Arago y Mallorca

François Arago y Mallorca Autora: Elena OrtegaEditorial: Miquel FontAny de publicació: 1999http://www.miquelfonteditor.com/llibres/99030es.htmlEl llibre recull les vivències de François Arago a les Balears i aporta documents històrics inèdits sobre l'expedició. Un relat que repassa les múltiples anècdotes d'una missió gairebé maleïda. Una història que narra l'acostament entre dues nacions, Espanya i França, per mesurar la forma
“La Serra" de Joan Alcover

“La Serra" de Joan Alcover

El 1905 Joan Alcover guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona pel seu poema “La Serra”. Aquell mateix any mor el seu fill Pere de tifus. Anys enrere havien mort la seva dona i una de les filles. Aquesta experiència de la pèrdua transformà l'escriptor per sempre. És per això que és conegut

La Serra (el poema)

«Copeo, copeo, copeo traïdor:roseta encarnada,si t'he agraviada jo et deman perdó...»Qui me duu l'estrofa, plena de perfums,abella brunzenta de la soledat?...Quan de ma finestra, a encesa de llums,estenc la mirada per damunt Ciutat,i l'ànima mia s'enfonsa, llunyana, dins la serra immensaque l'illa travessa, que l'illa defensa de la tramuntana,llavors de la serra surt una cançó,surt