El tenista Rafa Nadal ha firmado el protocolo para la creación del centro de tenis internacional que llevará su nombre. | Jaume Morey
«Hacía tiempo que tenía este proyecto en mente. Para mí, es una iniciativa muy importante que pronto será realidad y además en Manacor». Así quería agradecer el número uno del tenis mundial, Rafael Nadal, el apoyo institucional ofrecido por Govern, Consell de Mallorca y Ajuntament de Manacor para la construcción en la capital del Llevant de un centro internacional de tenis promovido íntegramente por la Fundación del tenista y que llevará el nombre del manacorí. Nadal, que no quiso adelantar el coste total del proyecto, confirmó que se construirá en el complejo deportivo de la Torre dels Enagistes, y será concebido «como una academia para jóvenes promesas, que contará con unas instalaciones de primera como por ejemplo una residencia de unas 100 habitaciones, 25 pistas de tenis alguna de ellas cubiertas, pistas multiusos, un campo de fútbol, así como la sede administrativa de la Fundación», e incluso un museo que sirva para revivir algunos de los mútiples éxitos del mejor deportista balear de todos los tiempos.
Pese a que esta apuesta empresarial y deportiva será totalmente privada, de la mano de la Fundación Rafael Nadal, las instituciones han querido aportar su grano de arena al proyecto. Básicamente, las administraciones ayudarán a agilizar la tramitación de este centro de referencia mundial. El alcalde de Manacor, Antoni Pastor, agradeció la apuesta de Nadal por su ciudad. «Gracias Rafael por pensar en nuestro municipio, para el que será una promoción turística impagable contar con un proyecto de trascendencia internacional. Al fin y al cabo no tiene precio», refirió Pastor, quien se congratuló de que ahora «no haya ninguna disputa política y se apueste por el acuerdo». Por su parte, el president del Govern, Francesc Antich, manifestó que «ahora es el momento de facilitar que la economía pueda despegar, y esta es una muy buena apuesta para el mundo del tenis». Además, Antich añadió que «ayudaremos en la declaración de interés general de los terrenos para que pronto esto sea posible».
Por su parte, el Consell de Mallorca, que tiene las competencias en ordenación del territorio, «quiere ayudar a Rafael Nadal a hacer su sueño realidad». La presidenta Francina Armengol encontró muy interesante esta «inversión muy productiva para la economía, la sociedad y el país», un proyecto que «encabeza Nadal, que es un gran ejemplo para nuestros jóvenes y valoramos el esfuerzo y el interés de esta iniciativa privada», dijo.
Oportunidad
Nadal comentó que esta iniciativa que abandera está destinada principalmente «para jóvenes que pretendan llegar a ser algún día profesionales y no tengan las condiciones perfectas para entrenar en su país, para ofrecerles todas las posibilidades de Manacor y Mallorca». Igualmente, admitió que supondrá «una inversión importante», y que la cifra «aunque la supiera, no es de interés común sino más bien personal». El número uno asume que su papel en el centro será «básicamente todo». Nadal ha confiado en que la construcción pueda comenzar «en un plazo bastante corto» gracias al respaldo del ayuntamiento, el Consell y el Govern para «ayudar y agilizar los tiempos para que sea lo más rápido posible». El número uno ha dicho que el proyecto definitivo se presentará «antes de marzo» porque «todo está muy avanzado».
El centro albergará además la sede de la Fundación Rafa Nadal -«que yo quiero que esté aquí en Manacor»- y un museo y se ubicará junto al centro municipal de tenis de la localidad, que en opinión del jugador «es un sitio perfecto porque ya hay una zona deportiva y puede facilitar más recursos».
18 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Cesc, me parece totalmente una vergüenza mezclar el deporte con ideas política-lingüísticas, me parece que hay gente que no sabe respetar a los demás si habla o no catalán o español, dejaros ya de tanto nacionalismo catalán. Rafael enhorabuena por ser como eres y de realizar un proyecto tan importante y bonito para Mallorca y España.
Hi ha, però, altres consideracions a fer sobre aquesta qüestió. La primera és que el comportament absolutista de Nadal dóna l'exacta mesura de la seva baixa qualitat humana. Què hi fa un esportista d'ideals totalitaris en el marc d'un suposat esperit olímpic? Què hi fa un individu com ell, capaç de menysprear la seva pròpia llengua, en una trobada d'hipotètica germanor internacional? Doncs fa el que ha anat a fer: fer-se perdonar els orígens exhibint el seu autoodi. Fixem-nos que Nadal no en té prou de negar-se a parlar en català, tampoc no tolera que ningú el parli davant seu.
No és pas per culpa de Brussel·les que el català no és llengua de ple dret a la Unió Europea, sinó per culpa del Partit Socialista espanyol, que li nega rang oficial a Espanya amb la intenció que, d'acord amb la normativa, no pugui gaudir del mateix estatus que la resta de llengües dels països membres. I és pel rebuig a la llengua catalana d'aquest mateix partit i del Partit Popular que el seu ús està prohibit al Congrés espanyol i que és esquarterada en les traduccions al Senat en forma de català i valencià. Davant d'aquest estat de coses, adquireixen un valor extraordinari les actituds individuals de persones com el mequinensà Raül Agné, l'esmentat entrenador del Girona. En veure agredida la seva llengua, Agné va suspendre la roda de premsa, es va aixecar i va marxar. Va ser un acte de dignitat contra el racisme, contra la xenofòbia i contra la ignorància. Una lliçó d'humanitat.
La llista de casos protagonitzats per catalanoparlants que, ja sigui a Catalunya, al País Valencià, a les Illes o a Fraga, han estat discriminats, insultats o humiliats per parlar la seva llengua al seu país és infinita i gairebé sempre –remarquem-ho: gairebé sempre– acaben amb la impunitat absoluta de l'agressor. Un agressor de perfil transversal, pel que fa a classe social i a àmbit professional, que reacciona amb rebuig immediat en la mateixa mesura que ho fa tothom quan té a prop una bèstia que li repèl. Hom dirà que no tots els espanyols són catalanofòbics, i és cert. Naturalment que sí. Però el silenci dels que no ho són legitima les agressions dels que sí que ho són. I això és possible perquè la conducta anòmala de què parlem és majoritària. Si no ho fos, si fos minoritària, el racista quedaria de seguida en evidència i el càstig que rebria seria exemplar. Però no hi ha ni un sol polític espanyol, cap ni un, que defensi la llengua catalana des de Madrid. No n'hi ha cap, perquè la catalanofòbia és un tret no confessat de la identitat espanyola que té segles d'història i que es manifesta en totes les èpoques i en tots els règims polítics. Espanya, per tant, diguem-ho clar, és un país catalanofòbic on les agressions a la llengua catalana queden impunes perquè els qui l'haurien de protegir, és a dir, l'Estat i el govern, també la discriminen des de les institucions.
La situació viscuda dies enrere per l'entrenador del Girona, Raül Agné, per respondre en català en la roda de premsa del partit disputat amb l'Osca, és molt semblant a les viscudes per Tommy Robredo a Pequín o per Gerard Piqué a Salamanca. Recordem que Robredo no va poder respondre en català perquè Rafa Nadal, tennista de professió i espanyolista per vocació, va retreure a un periodista que li fes preguntes en aquesta llengua en lloc de fer-ho en espanyol. I Piqué va ser interromput per Sergio Ramos, futbolista de professió i talòs per configuració, quan un reporter de TV3 s'hi va adreçar en català. Es tracta de comportaments catalanofòbics, genuïnament espanyols, que es manifesten en tota mena de situacions i que provoquen, com en el cas de Nadal, exhibicions d'autoodi català. I és que quan una societat es reafirma per mitjà de l'odi a un altre poble, fins al punt que aquest odi esdevé l'element vital de la seva cohesió nacional, és evident que pateix una aversió obsessiva de caràcter patològic contra la qual no hi ha millor antídot que la distància. Sobretot si el fòbic, com és el cas d'Espanya, no preveu cap altre desenllaç que la desaparició de l'objecte de la seva aversió, que és Catalunya.
Rafa, estic d'acord amb tú, és una història bastant ridícula,tant ridícula com real i no la he montada jo,va ser en Nadal.Em sembla mot bé que se senti el que vulgui,com si es vol sentir xinès, Per això, quan va entrar a la sala de premsa de la capital xinesa, va exigir que les preguntes fossin en espanyol o en anglès(Mallorquí no s'en deu sentir gaire) i es va enfurismar quan un reporter va adreçar una pregunta en català al tennista d'Hostalric Tommy Robredo.(qui es pot enfurismar quan sent sa propia llengua en un país llunyià i que la pot sentir tot el món? i de pas a espanya també aniría bé que sabesin que a Mallorca es xerra català) "D'entrada, el manacorí hauria d'haver guardat silenci, perquè la pregunta no anava adreçada a ell, sinó a Robredo. Era aquest qui havia de prendre la decisió que li semblés més convenient, no Nadal. [...] Per tant, la seva intervenció va ser, com a mínim, una impertinència, imposant el seu activisme lingüístic espanyolista a la resta d'esportistes que es trobaven a la mateixa taula. Si a Pequín, Rafael Nadal s'avergonyeix d'utilitzar la llengua propia, és molt lliure de fer-ho, però no hauria d'imposar el seu criteri a altres companys".Precisament perquè els jocs olimpics són una competició internacional,fora el lloc ideal perquè el món conegués que existeix una llengua catalana que compartim uns deu milions de persones;llavors em creuría que se sent mallorquí,però,per a Nadal,a diferència de Pau Casals, el català no deu ser una llengua per anar pel món,per açò es passa al castellà.
Para el lastimoso XESC, solamente aconsejarte para bien tuyo y de los que te rodean que acudas al psicologo y sicologo, ya que está claro que estás totalmente enfermo.Que te mejores que falta te hace.
cesc estas ben atropallat. Endevant Rafa
CESC ,NO TE PREUCUPES , QUEDA SITIO,SOIS POCOS, Y HAY PLAZAS, EN EL (BARCO DE REJILLA) POR CIERTO SE LLAMA (CATALONIA)NADAL, ERES EL ORGULLO, DE ESTAS ISLAS, NO CAMBIES (A TI NO TE HAN PODIDO COMPRAR)
Que mala cara hace el muchacho.Se ve que todo esto le viene grande aunque para un estudiante de integracion no esta nada mal.Mejor que se dedique a jugar mientras pueda.