Formado, como Rudy,. en la inagotable cantera de Sant Josep Obrer, Adrián Torres de la Torre (Bunyola, 2006) cumplió´el sueño de todos esos jugadores que pelean en una de las grandes canteras del baloncesto europeo por alcanzar su sueño. Torres tuvo unos segundos de gloria, diecisiete, luciendo el dorsal 18 para entrar en la historia y conseguir lo que siempre pretendió y lleva tiempo ansiando: jugar con el Joventut.
Alero, de 2.03 metros y 17 años de edad, Adrián Torres creció en Sant Josep y el pasado verano se proclamó subcampeón del mundo de 3x3 Sub 18 en Debrecen (Hungría) en un equipo muy mallorquín. Sus inicios en el baloncesto están en Bunyola, para pasar más tarde a Santa María y desde Mini a Sant Josep, donde fue evolucionando hasta recibir tiempo atrás la irrechazable llamada de la Penya tras ser campeón de Baleares júnior y participar en el nacional.

Pese a su irrupción en el primer equipo del Joventut de Badalona, su hábitat es el conjunto que la Penya tiene en la Tercera FEB (antes Liga EBA), aunque también entrena con el Prat -Segunda FEB- y con el primer equipo, donde Dani Miret le ha dado la alternativa en la Eurocup. Una noche inolvidable para Adriań, hijo de la olímpica Laura de la Torre, única jugadora de voleibol balear que ha participado en unos Juegos (Barcelona 92). Ahora, le queda saber si le llegará su hora en la ACB y se sumará a la interminable y brillante lista de baloncestistas mallorquines y baleares dentro de la primera categoría española.
De momento, en Tercera FEB con el Joventut no le van mal las cosas. Promedia 34 minutos, 18'5 puntos y 8 rebotes por partido, además de 2 recuperaciones y 1'5 asistencias. Quién sabe si será el próximo en dar el salto a la ACB. Por el buen camino parece ir.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Bon dia, Enhorabona en aquest al.lot! Me sap molt de greu veure que els mèrits són atribuïts exclusivament "a la inagotable cantera", amb tots el meus respectes a aquest i a tots els club. Però s'ha de ser just i sempre queden a l'ombra els clubs més modests, de pobles moltes vegades, que són els que realment en una feina poc reconeguda fan la ingent tasca de capatació de al.lotes i al.lots per aquest esport. I ben segur que la qualitat de formació dels jugadors no ve donada per la qualitat dels entrenadors d'un club de Ciutat i els entrenadors dels pobles, que no per aquest fet han de ser menys considerats. Palma, amb més de 430.000 habitants i amb molts de clubs lligats a centres escolars amb la matèria prima allà mateix (milers d'alumnes potencials esportistes) no es pot comparar amb el clubs de poble, majoritariament independents i poques vegades lligats a institucions escolars. Això fa que l'esforç i el mèrit d'aquests clubs sigui molt més dilatat per manetnir i augmentar la pràctica de l'esport de la cistella. A tots els clubs el seu mèrit, però s'ha d'esmentar l'origen, que és en els pobles moltes de vegades i han de tenir opció a ser esmentats en premsa amb la grandilocuència d'altres clubs de Ciutat (i no entre línies), que a vegades, no tenen el mèrit real del descobriment, sí de la captació (oferint el caramel de la millora en la formació quant realment és el de l'obtenció de títols per incrementar el prestigi del club en qüestió). Salut.
Proyectazo de jugador con un enorme potencial. Hay que destacar que para la FBIB y sus "gurús" ha sido como un fantasma, no han contado con el nunca en selecciones autonomicas priorizando a jugadores de "dudosas" cualidades, decisión que tendría que hacer sonrojar a más de uno en la federación balear. En fin Adri, bien está lo que bien acaba!!