Cartas de los lectores

Un boc expiatori

TW

La coherència del Govern de coalició de la que parla Fina Santiago arran de la destitució de Serafín Carballo, ja va quedar compromesa una matinada d’octubre, en plena pandèmia, en el bar Hat. Es va ‘resoldre’ amb una disculpa de la presidenta. Tampoc va passar res amb tres alts càrrecs que es vacunaren fora de torn al principi de la vacunació.

És sorprenent, i per a mi dolorós i injust, que una persona i professional admirable com Serafín Carballo que, des de fa més de 30 anys, ha fet tant i tant per la infància vulnerable d’aquesta illa, i que com a defensor del menor de totes les illes ha trepitjat tots els centres de protecció, ha conegut i escoltat els nins i adolescents, ha propiciat espais amables pels nins als jutjats, ha organitzat espais de trobada amb experts d’altres països, etc. Es molt injust, que ara hagi saltat a les primeres pàgines de la premsa i sigui conegut, no per tot l’anterior, sinó per haver optat per no vacunar-se i ser destituït.

Però encara pitjor, ara resulta que l’han convertit en una veu pública dels que desafien el conjunt del cos de científics que avalen l’eficàcia de la vacuna i en el paradigma visible de la resposta individualista a un problema de salut pública. I en un mal exemple col·lectiu, perquè si tothom fes com ell col·lapsaríem les UCI i les morts se dispararien de nou (Fina dixit).

És ètic aquest linxament per rematar la justificació del cessament? Per què no podia aparèixer a la llista de la mal entesa transparència simplement com a no vacunat? Tanta por hi ha a que qualcú ho volgués utilitzar? És que el dret legal a no vacunar-se i a la protecció de dades sanitàries ja no regeix en aquesta comunitat?

No val de res dir que se reconeixen els seus mèrits. El mal ja està fet. El fet és que se l’ha convertit en el cap de turc d’una pretesa política de coherència i una mal entesa transparència amb rivets un poc integristes i autoritaris. Ja sabem que Més té una veta molt purista. En el PSIB són més pragmàtics i relativitzen més la coherència. Però sembla que hi ha molts de nirvis en el Govern. I hi ha aparegut a mà un boc expiatori. Una mesura exemplaritzant, com diu Yllanes!