L’ànima d’un poble

D’ànimes, els éssers humans només en tenim una, com només tenim un cor, un cervell o una llengua.
Malgrat tot, hi ha estúpids maldestres i corruptes, que volen imposar-nos-na una altra. Fins i tot, hi ha gent perversa que ens la vol canviar, és a dir, eliminar la nostra ànima i al seu lloc trasplantar-ne una de seva. Inaudit! Però fa estona que és així. És mal d’entendre, però hi ha qui viu per fer la vida impossible als altres. Volen destruir la nostra ànima, la del nostre poble, com si això fos factible. No es pot destruir la identitat de ningú i imposar-n’hi una de fora o artificial. De la mateixa manera que no es pot imposar una llei contrària a la llei de la gravetat o a la que fa sortir i pondre el sol per allà on surt i es pon cada dia. Científicament no té cap explicació ni intel·lectualment té cap lògica. Però Espanya insisteix en aquesta errada irracional. Afortunadament, la gran majoria de mallorquins, menorquins i eivissencs estimem la nostra ànima i no permetrem que ningú ens la robi.

No fa encara una setmana que a l’Hospital Universitari de Son Espases, uns policies castellanistes agrediren una pacient per defensar la seva ànima natural, l’ànima del nostre poble. Que no s’adonen aquests fatxa-lingüicides de l’adulteració i la depravació que estan cometent? Si no ho veuen, la seva actuació és molt més greu del que ells mateixos ignoren. Amunt, ànima forta!, deu cridar des de les altures, des del seu lloc de privilegi el nostre estimat Costa i Llobera. Oh, vida, oh, noble sort: amunt! Cal treure l’Estat espanyol de les nostres illes per mantenir la nostra ànima i la nostra dignitat en condicions humanes.