La inhabilitat de desconnectar el cap és una cosa que sempre m’acompanya. Com l’ansietat. Potser és el mateix. I bé, com que les misèries compartides són menys misèria, en faig broma. Tot i que sigui incòmode. La vida, en si, és incòmoda. De res serveix que diguem que estam a tope amb la protecció de la salut mental si no hi ha una anàlisi darrere del que ens provoca el malestar. A mi, la incomoditat me la genera les conseqüències de viure a un món turbocapitalista i patriarcal que ho rebenta tot, especialment les persones. I a aquestes altures, millor riure que plorar. És per això que dins el meu cap no és just que el meu malestar mental, condicionat a un sistema devorador i realment brutal, me’l mengi sola: per això faig broma, perquè la incomoditat d’un món que ens furta vida ha de ser compartida.
Misèries i incomoditats
03/02/24 0:30
También en Opinión
- Delinquir, vivir en un piso de okupa y pedir comida a domicilio
- Sorpresa y preocupación por las medidas contra la saturación de Jaime Martínez
- Los mallorquines se 'amontonan' en Sa Ràpita como protesta: «Tenemos el mismo derecho que los turistas»
- Cuatro jugadores del Real Mallorca hacen las maletas
- Una discusión por llevar a su perro sin correa en Palma acaba a golpes y con dos detenidos
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.