Hauria d’escriure l’article sobre la qüestió terrible i fonamental del conflicte entre Israel i Palestina, però no ho faré perquè els meus posicionaments podrien ser titllats de bonistes i fatalistes, un combinat letal i imperdonable en un periodista. (Bonistes perquè crec que l’única solució al conflicte és la del doble estat –tan bo de dir i tan mal de fer– i fatalista perquè crec que un conflicte que té la seva arrel en una doble maldat absoluta, la Xoà i la Naqba, no té solució possible, està condemnat a durar fins a la pura anihilació d’un dels bàndols. Fatalista i bonista, és a dir inútil i espantós, ja ho he avisat d’entrada.) Deixaré de banda la qüestió israeliano-palestina, per tant, i parlaré de Simone de Beauvoir.
És una autora i intel·lectual que he llegit poc, només algunes entrevistes i citacions sense context i, sobretot, una novel·leta menor titulada Les belles imatges, que em vaig posar a llegir amb peresa i que tanmateix em va impressionar bastant. Tot i la impressió causada, però, no la vaig explorar més. Ara, tot d’una que pugui, ho faré. Perquè he llegit el llibre Left Bank. Art, passion, and the rebirth of Paris (1940-1950), d’Agnès Poirier, i ella n’és una de les protagonistes més destacades i fascinants. La que més, diria jo, i això és dir molt tenint en compte que es tracta d’un llibre per on desfilen gegants de la cultura del segle XX com Jean-Paul Sartre, Albert Camus, Arthur Koestler, Samuel Beckett, Jean Paulhan, Richard Wright, André Breton, Raymond Aron, Henri-Cartier Bresson i Saul Bellow, entre altres. Però Simone de Beavoir, autora del fundacional El segon sexe, destaca perquè, a més de fer una obra decisiva i influent, va viure una vida i va fer gala d’una personalitat decisives i influents.
La seva mescla d’independència personal, de fermesa feminista, de compromís amb el progrés i la llibertat però sense plegar-se a les coaccions implícites del capitalisme americà i als dictats totalitaris del comunisme soviètic–i de les seves poderosíssimes urpes franceses–, la seva prosa esmolada i el seu pensament agosarat i incisiu, fan de Beauvoir un personatge incomparable. Que, si se’l descobreix més enllà de tòpics i de prejudicis, continua sent tan enlluernador com quan escrivia obres mestres i, després, sortia a ballar i a lligar per la fabulosa nit de París.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.