Un altre Nadal de llibres

Pels lectors compulsius i apassionats com aquest que ho diu, en qüestió de lectures tots els dies de l’any són Nadal. Però enguany ho és especialment, ja que s’han acumulant damunt la meva taula molts exemplars que em demanen a crits que els llegeixi. I això és el que estic fent des de ja fa unes quantes setmanes. El darrer que m’ha arribat de tots ha estat Soc pas poeta, jo!, de Joaquim Pijoan. Una veritable joia poètica amb pinzellades de filosofia i d’història personal. Explica’m com va ser, de Josep Maria Salvat, és una emotiva autobiografia, de la Vila de Gràcia i més, digna de gran consideració i excel·lència literària. D’altres en tinc de començats i a mig llegir que fan i faran les delícies dels meus dies nadalencs. Un d’ells és Cabres, de Víctor Gayà, un relat ubicat a la nostra serra de Tramuntana entre el silenci i la meditació, més que dels personatges, del propi autor, tot convidant el mateix lector. La dama de Constantinoble és una novel·la meravellosa –meravellosa en el sentit de meravella– de Pau Faner, fidel al seu estil romàntic i màgic. Xisca Homar ha replegat en un llibre una selecció dels seus articles de pensament i l’ha titulat Filosofia salvatge. Bé, ja els coneixíem, però paga la pena tornar-los a recordar. No puc deixar de consignar Aquí diu vent, un recull de bones intencions pràctiques del nostre escriptor més compromès amb el medi ambient i en la salut del món orgànic, natural, i cultural i humà, Miquel Àngel Rayó, que ara es fa dir Miquel Rayó a seques.