Hi ha algunes crítiques al vehicle elèctric i el seu desplegament. El cotxe és molt car, no hi ha suficients carregadors, ha d’apostar-se més pel transport públic… Aquestes tres tenen la seva raó de ser i s’ha de treballar per a solucionar aquestes sol·licituds d’abaratir el mercat de vehicle elèctric, desplegar xarxa de càrrega i també més i millor transport públic.
Però potser es parla poc, per desconeixement, de com el vehicle elèctric, a més de ser una peça fonamental en la reducció d’emissions de la mobilitat, seria un element clau en la gestió energètica de llars i certs grans consumidors. Com? A través de la tecnologia ‘Vehicle to Grid’, V2G (del vehicle a la xarxa). Aquest nou element en la transició energètica, del qual tenim ja algun projecte pilot a Mallorca que a més ha estat el primer lloc a Espanya a implementar-se, permet no sols carregar el cotxe, sinó que el propi cotxe alimenta a la xarxa amb l’energia emmagatzemada.
Com a lector pot pensar, quin doi, perquè voldria donar energia a la xarxa si el que vull és el meu cotxe carregat. Clar que no carregarem el cotxe per a descarregar-lo sencer sense moure’l. Però i si poguéssim utilitzar una part de l’energia que hem carregat durant el dia, en un carregador alimentat de plaques solars quan arribem a casa a la nit sempre que no baixi d’un 80 % la càrrega? Si la nostra casa tingués plaques solars però no tinguéssim una bateria, el nostre cotxe elèctric podria fer d’ella i tota la nostra electricitat seria renovable, mantenint el nostre vehicle sense una gran pèrdua energètica.
Aquest exemple individual pot pensar que és per a rics, perquè qui té una casa amb aparcament? Però no, a més d’aquest exemple, val per a qualsevol bloc de pisos amb aparcament, o per als carregadors que puguin ser al carrer i a més així pugui vostè rebre un import econòmic per la seva aportació al sistema en hores on no hi ha renovables.
I a gran escala és una solució en grans aparcaments d’estades llargues, com pot ser un aeroport. Aquest aparcament seria una gran bateria on els vehicles que deixa la gent estarien carregats però podrien alimentar consums amb l’energia renovable amb la qual s’hagin carregat per a així només consumir energia 100 % renovable.
Sembla llunyà, però la tecnologia ja existeix, amb un cert grau de maduresa. Fa falta valentia i posar-la en el focus del coneixement social. La seguretat energètica, el balanç i la resiliència del sistema ens ho agrairan. Perquè l’energia, com saben, ni es crea ni es destrueix, va i ve.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Bon dia. Idò sí, me sembla un doi, però no per es motiu exposat que en algún cas podria esser útil (en casos d'emergència). Si tenim en comte es procés energètic d'aquesta práctica veurem que consumirem una certa quantitat d'energia per a carregar una bateria amb manco energia de sa consumida, degut a sa conversió energètica. Començam malament. Una vegada enmagatzemada en forma de energia potencial química una quantitat d'energia (inferior sa comprada o consumida de sa xarxa) la tendrem que reconvertir en energia eléctrica amb una altra pérdua per sa conversió inversa. Tot es procés complet és un desastre des de es punt de vista de s'eficiéncia energética. No parlaré de percentatges d'eficiència perque els valors poden canviar molt en funció de sa temperatura de sa bateria tant en es moment de sa carrega com en es moment de sa descárrega. També hi ha que tenir en comte ses pérdues de transformació i rectificació per a carregar y els d'ondulació y transformació per a bocar a sa xarxa. Una ruina energética, tot plegat. D'altra banda, i pensant que això ho feriem amb so nostro cotxo, que mos ha costat una doblerada, i sabut que justament es punt débil dels cotxos eléctrics són ses bateries, i es seu cicle de vida molt inferior a la resta des vehicle; dir que no és massa práctic envellir prematurament ses celdes de sa bateria d'un cotxo per a aquest tipus de servei i sa seva eficiéncia. Estaria bé fer un recordatori de com cau sa capacitat d'emmagatzematge d'una bateria amb so temps, degut a s'acumulació de cicles de càrrega i descàrrega. si una bateria de cotxo als vuit anys ja no és lo que era de nova, ni aprop fer-s'hi; no hem parlem si li la sotmetem a cicles adicionals sensa circular. A més, ses celdes des cotxo són males de substituir. En definitiva, per a aquesta práctica seria molt millor usar bateries estàtiques espcífiques; al manco no foterem es cotxo i les podrem baratar facilment quan arribi es moment. Això darrer no vol dir que aquest tipus d'operativa sigui recomenable comercialment, ses bateries només tenen sentit en un sistema aïllat. No treuré conclusions, o al manco no les exposaré, però vosté va esser Director General d'energia. Es rigor li és exigible. Bon dia tengui.