Joan Guasp18/02/24 0:30
TW
8

APetra, el petit i encantador poble del Pla de Mallorca, bressol del Pare Serra, més conegut per fra Juníper Serra, i últimament per Sant Juníper Serra, home bo i pacient per naixença i per aprenentatge, una jova àrbitre de futbol benjamí, el més tendre de totes les categories actuals, va protagonitzar dies passats un fet extraordinari que s’ha de considerar de força greu: va expulsar l’entrenador de l’equip local per dirigir-se a ella amb la llengua pròpia de la nostra terra i del mateix Sant Juníper. Resulta del tot intolerable una agressió de tanta envergadura cultural, política i social com aquesta. Quanta indignitat i quant autoritarisme ranci!
No sabem com acabarà aquesta acció de violència lingüística i d’abús de poder, però pels antecedents que tenim, segurament ho farà amb una còmplice advertència a l’àrbitra i un copet a l’esquena de l’entrenador expulsat, demanant-li disculpes i dient-li que no es preocupi i que això no tornarà a passar mai més. Sí que tornarà a passar. I tant que tornarà a passar, perquè fa més de tres-cents anys que passa i l’Estat espanyol no només ho permet sinó que ho fomenta. Perquè no és el pacte de PP i Vox el que fa possible aquestes agressions personals i col·lectives a la nostra més elevada representació de la nostra identitat com a poble que és la llengua catalana, sinó que ho consent i ho fa possible la mateixa Constitució espanyola i els polítics estatals i jutges que tan farisaicament la defensen i diuen representar-la. També totes aquelles persones que es burlen cada dia a la nostra cara sense cap respecte ni consideració.
Amb l’Estat espanyol no podem fer ni una passa més amb ell. En tot cas, girar-li l’esquena i ignorar-lo per tots els segles dels segles que vinguin. Estem massa escalivats.
Sé que ara mateix hauria d’estar plorant de pena i de vergonya aliena per aquesta conducta arbitral tan fatxa i casposa, però prefereixo alegrar-me per l’exemplaritat del nostre jove i ja veterà entrenador de benjamins i alevins de Petra que ha manifestat públicament on vivim i qui som.