Sembla que vull imitar Job, el personatge bíblic que maleïa el dia que va néixer, però dic el que sent en aquest moment: no sé res d’harmonia i consol, per tot arreu hi brollen contrarietats, dificultats, i el desconhort. Pareix que ha arribat l’hora del sofriment... però en el fons d’aquesta angúnia i obscuritat hi pipelleja una espira de llum: m’ha ocorregut mirar a Jesús en la creu. És ben cert que Jesucrist va sofrir infinitament més que qualsevol humà que existeix, que hagi existit i que existirà. Perquè Ell i solament Ell és el rei de l’univers encara que el veim penjat a una creu. Ell ha absorbit tot l’univers i una gota de la seva sang és capaç de transformar-lo tot en una torrentada de consol, llum i bondat... Si és així, jo també, amb l’experiència del sofriment, vull unir-me al cos sagrat de Jesús que sempre batega presagis de resurrecció. Abans, tot era tenebra i sombres cruels, per on sevulla et giraves hi veies fantasmes de desventura. Ara, de cop i volta hi brollen sospirs d’esperança. ¿Per què hi ha uns canvis tan ràpids en les situacions psicològiques de la persona? És que la nissaga humana és versàtil...
L'exaltació del sofriment
Palma01/12/23 0:29
También en Opinión
- El Seprona halla vertidos de escombros en siete inspecciones de fincas rústicas
- Un joven de 30 años muere ahogado en la costa de Llucmajor
- Bochorno de la Federación en la Copa de la Reina: las jugadoras del Barça reciben las medallas en dos bolsas
- La cita más surrealista de 'First Dates': «¿No ves que estás haciendo el ridículo?»
- Fallece en Son Espases uno de los heridos en un accidente en la autopista de Andratx
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.