La diada del llibre cremat

Setmanes enrere, Torres Blasco, amb la finezza que el caracteritza, es feia ressò del desig de Sergio Rodríguez de visitar la biblioteca pública de Can Sales. Ens n’alegrem...? Ni pensar-ho. Rodríguez és un dels diputats més actius de la darrera fornada ultra, de manera que el seu interès de rebostejar les prestatgeries s’ha d’atribuir al zel fiscalitzador de què acostuma a fer gala la gent del seu tremp. Ell mateix, el diputat Rodríguez, va endevinar l’efecte alarmant que acabava de provocar en afegir, en to burleta, que no pensava cremar-ne, de llibres. Esperem-ho. En qualsevol cas, l’auge de la dreta radical arreu d’Europa ens obliga a sospesar la necessitat de protegir-los. Si més no per tal de posar en guàrdia la gent civilitzada, no seria sobrer que recuperéssim la Diada del Llibre Cremat, instituïda l’any 1934 en record de la cremadissa de llibres ordenada pels nazis l’any anterior. La data elegida va ésser la del deu de maig, la dels fets. I va tenir bona acollida a capitals amb un pes cultural important com són, entre d’altres, Londres, París, Ciutat de Mèxic, Nova York, Praga... Fins i tot, en aquell primer aniversari, va inaugurar-se a la capital francesa una llibreria ben singular. Era coneguda com la Bibliothèque des Livres Brûlés o com la Bibliothèque Allemande de la Liberté i, a més dels títols que havien anat a parar a la foguera, disposava d’altres dels autors que havien estat prohibits pel nazisme. Mann, Einstein, Freud, Remarque... Tots els jueus i els socialistes, també els francesos. A les biblioteques de Mallorca, amb el primer franquisme, les anomenades Juntes Bibliotecàries s’acarnissaren amb els francesos. Balzac, Stendhal o Dumas, foren considerats autors pecaminosos, amb llibres dignes d’acabar a la fogatera. Però tornem a la Biblioteca dels Llibres Cremats, una iniciativa dels escriptors alemanys a l’exili, tot i que un d’ells, Alfred Kantorowicz, era qui movia els fils. La llibreria s’obriria en el bulevard de François Aragó, amb un dipòsit que superava els vint mil títols. Un dels que se’n feren càrrec, del correcte funcionament, el periodista txec Erwin Kisch, s’allistaria a les Brigades Internacionals. També ho faria Kantorowicz. Aquells intel·lectuals no dubtaven de la perversitat del nazisme. On es cremen llibres s’acaba matant persones. Ho havia escrit Heine un segle abans. La Biblioteca Alemanya de la Llibertat va ésser clausurada l’any 1940, tan aviat com les tropes de Hitler entraren a Paris. Els llibres de Heine també s’havien llençat a la foguera l’any 1933. Qui decideix cremar llibres, persegueix idees i prohibeix idiomes, de manera que l’odi irracional sol acabar com deia Heine. Els llibres són la primera baula de la repressió. Amb la caiguda de Barcelona, falangistes enfebrats destrossaren la biblioteca de Pompeu Fabra. Va ésser un dels primers dies de l’ocupació, tot un símbol. Naturalment en desaparegueren moltes més. A Catalunya. A Espanya. Arreu d’Europa. No se n’ha fet el recompte, dels llibres que amb l’apoteosi feixista varen ésser cremats, censurats, destruïts o retirats dels prestatges. Però varen ésser molts, moltíssims. Com per a sentir feredat. Vist el que veiem, seria força oportú que recuperéssim la celebració de la Diada del Llibre Cremat. Per no oblidar un passat fètid. L’extrema dreta és arreu i, l’extrema dreta, sempre serà foscor.