Una nova edició del festival MajorDocs

Així com les novel·les i el periodisme són dues maneres diferents però complementàries d’abordar, explorar i explicar la complexa realitat del món i la inacabable diversitat de la vida, les pel·lícules de ficció i els documentals són dos gèneres més germans del que se sol reconèixer. És per aquesta raó que de vegades saben greu i fins i tot resulten una mica ofensives certes opinions tòpiques, fal·laces i reduccionistes sobre els documentals cinematogràfics. Aquestes opinions venen a dir que els documentals sobretot serveixen per mostrar, amb crua literalitat o amb frontalitat invasiva, aspectes vulgars, quotidians o barroerament extravagants de la condició humana. Són unes opinions, no cal ni dir-ho, que pretenen reforçar les idees –els prejudicis– que jerarquitzen la ficció en positiu o a l’alça i els documentals en negatiu o a la baixa. Però no: els documentals, igual que les ficcions, poden ser-ho tot, poden fer-ho tot, poden mostrar-ho tot, i ho poden fer de totes les maneres. Cada any pens en aquesta qüestió més o menys per aquestes dates. No és casualitat: és perquè el festival MajorDocs, organitzat per El obrador de lo real i Mosaic Produccions, m’hi fa pensar. Enguany se’n celebra ja la 5a edició –es va inaugurar el passat dimarts dia 3 i demà, dissabte dia 7, es farà la cloenda– i, a més de projectar títols recents de documentalistes de renom internacional, també ofereix programes centrats en la creació i destinats als creadors per oferir-los eines, recursos i perspectives per tal de treballar en la indústria cinematogràfica. L’objectiu de MajorDocs és, en aquest sentit, triple: reivindicar el gènere com a tal, oferir al públic mallorquí obres de qualitat i posar les bases perquè es continuï desenvolupant una indústria audiovisual a l’illa. El cert és que molts dels millors documentals que he vist aquests darrers anys els he vist gràcies al MajorDocs. Enguany, també. Apolonia, Apolonia és una pel·lícula de la cineasta danesa Lea Glob i conta la història d’una jove francopolonesa i del teatre bohemi i comunal de París on viu. Humanament rica, cinematogràficament excitant, és un documental molt notable. Es podrà veure a CineCiutat avui a les 19:30 i demà a les 17:15. No se’l perdin.