Sebastià TaltavullPalma05/10/23 0:29
TW
3

La reflexió és del papa Francesc, ben preocupat pel moment que viu el planeta amb l’escalfament del sistema climàtic. És important que l’escoltem: «En les darreres dècades, aquest escalfament ha estat acompanyat del constant creixement del nivell del mar, i a més és difícil no relacionar-lo amb l’augment d’esdeveniments meteorològics extrems, més enllà del fet que no pugui atribuir-se una causa científicament determinable a cada fenomen particular. La humanitat és cridada a prendre consciència de la necessitat de realitzar canvis d’estils de vida, de producció i de consum, per a combatre aquest escalfament o, almenys, les causes humanes que el produeixen o accentuen. És veritat que hi ha altres factors (com el vulcanisme, les variacions de l’òrbita i de l’eix de la Terra o el cicle solar), però nombrosos estudis científics assenyalen que la major part de l’escalfament global de les últimes dècades es deu a la gran concentració de gasos d’efecte hivernacle (anhídrid carbònic, metà, òxids de nitrogen i altres) emesos sobretot a causa de l’activitat humana. En concentrar-se en l’atmosfera, impedeixen que la calor dels raigs solars reflectits per la terra es dispersi en l’espai. Això es veu potenciat especialment pel patró de desenvolupament basat en l’ús intensiu de combustibles fòssils, que constitueix el cor del sistema energètic mundial. També hi ha incidit l’augment en la pràctica del canvi d’usos del sòl, principalment la desforestació per a l’agricultura» (LS’23).

Aquest plantejament projecta una exposició molt ampla i detallada de quin és el pensament social de l’Església sobre la qüestió ecològica, tant clau avui per entendre el ritme de la humanitat, els comportaments i els resultats d’aquests comportaments. Tot queda exposat en la Carta encíclica Laudato si’ sobre la cura de la casa de tots, on es descriu la realitat i desafiaments que avui se’ns presenten. Diu, ja al començament que aquesta germana Terra «clama pel dany que li provocam a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns que Déu hi ha posat. Hem crescut pensant que érem els seus propietaris i dominadors, autoritzats a espoliar-la. La violència que hi ha en el cor humà, ferit pel pecat, també es manifesta en els símptomes de malaltia que advertim en el sòl, en l’aigua, en l’aire i en els éssers vivents. Per això, entre els pobres més abandonats i maltractats, hi ha la nostra oprimida i maltractada terra» (LS’2).

El desenvolupament d’aquesta encíclica parteix d’un model bell que ens pot motivar, la festa del qual avui celebram, sant Francesc d’Assís, constituït patró de l’Ecologia i referent per a fer-li cas. El papa Francesc el presenta com «l’exemple per excel·lència de la cura del que és feble d’una ecologia integral, viscuda amb alegria i autenticitat», a la vegada que el defineix com «un místic i un pelegrí que vivia amb simplicitat i en una meravellosa harmonia amb Déu, amb els altres, amb la natura i amb ell mateix. En ell s’adverteix fins a quin punt son inseparables la preocupació per la natura, la justícia envers els pobres, el compromís amb la societat i la pau interior» (LS’10).

Després d’un Temps dedicat a la Creació, temps que ha de seguir sense treva, avui, a l’església franciscana de la Porciúncula de Palma i a les 19h el celebrarem com a signe d’adhesió a aquest moviment universal marcat per la justícia i la pau, ja que és sant Francesc d’Assís el qui ens proposa -com diu el Papa- de reconèixer la natura com un esplèndid llibre en el qual Déu ens parla i ens reflecteix quelcom de la seva formosor i de la seva bondat. La crida que el papa Francesc ens fa parteix del convenciment que la humanitat encara posseeix la capacitat de col·laborar per a construir la nostra casa comuna. Per això, fa una invitació a un nou diàleg sobre la manera com estam construint el futur del planeta, mitjançant una solidaritat universal nova. I afegeix: «Tots podem col·laborar com a instruments de Déu per a la cura de la creació, cadascú des de la seva cultura, la seva experiència, les seves iniciatives i les seves capacitats» (LS’14). Les línies de maduració humana que proposa s’inspiren en el tresor de l’experiència espiritual cristiana. Segueixen sis capítols des quals suggeresc una lectura detallada i meditada:

1) El que està passant a la nostra casa.

2) L’Evangeli de la Creació.

3) L’arrel humana de la crisi ecològica.

4) Una ecologia integral.

5) Algunes línies d’orientació i d’acció.

6) Educació i espiritualitat ecològica.

Que aquesta jornada franciscana entorn del sant d’Assís ens obri el gust i l’afició per a un treball solidari en bé de la nostra germana Terra, ja que l’amor a la Terra és l’amor a les persones que l’habiten i al Déu que l’ha creada.