Andreu MirPalma28/08/23 0:29
TW
1

El 43,9 % del jovent balear disposa d’estudis superiors, de fet, el percentatge de població amb titulació universitària no alenteix el seu creixement en aquests darrers anys. Al conjunt de l’Estat, les xifres també superen la mitjana europea, i s’enfilen fins el 41 %, segons dades de l’Eurostat. Aquests indicadors, entren en certa col·lisió amb els registres d’atur juvenil a Espanya; per exemple, aquest any 2023, la taxa d’atur es relaciona gairebé amb un terç dels joves (29,4 %), tot duplicant la mitjana europea (14,4 %) i a les antípodes de països com Alemanya (6 %).

Tot plegat ens condueix a un escenari un tant dicotòmic. Per un costat, tenim sectors prou significatius de persones joves excloses del món laboral i, per l’altre, jovent amb titulacions superiors que no té accés als llocs de feina (qualificats) pels quals s’ha preparat. En el rerefons de tot, s’hi amaga la imperfecta harmonia amb que conviuen el món educatiu i el laboral. No debades, aquests darrers temps el mercat laboral espanyol s’ha vist sotmès a un intens procés de canvi impulsat, sobretot, per la transformació digital. En el seu desenllaç, aquesta evolució està fomentant l’aparició de noves professions, així com la readaptació de moltes altres ja existents.

Atenent les dades d’enguany, un de cada tres treballadors ocupa un lloc que no requereix el nivell de formació assolit, cosa que equival a una taxa de sobrequalificació del 35,9 %. Aquesta xifra situa Espanya al capdavant del rànquing dels països de la Unió Europea, superant amb escreix la mitjana comunitària (22,2 %). La sobrequalificació, unida a l’atur juvenil, està generant un efecte erosiu en l’estat d’ànim d’una generació ja de per si asfixiada per l’accés (limitat) a l’habitatge. Tot plegat, està convertint processos vitals ‘naturals’, com ara l’emancipació, en escenaris gairebé laberíntics. A dia d’avui, la mitjana d’edat en la qual les noves generacions abandonen la llar familiar frega la trentena d’anys (29,8). A més d’aquest impacte generacional, ambdós fenòmens estan posant en entredit el valor del sistema educatiu com a plataforma vàlida d’accés a itineraris laborals satisfactoris, ja sigui per exclusió del sistema, ja sigui per manca de reconeixement de les titulacions que aquest genera. El descrèdit envers la proposta educativa, per moments, es quantifica a través de les dades d’abandonament escolar. L’explosió en la demanda de places d’FP o l’emigració cap a l’estranger en recerca de contractes laborals més estimulants, potser siguin indicadors simptomàtics que demostrin que els itineraris preestablerts de promoció social, econòmica o cultural siguin els que realment es moguin entre l’atur i la sobrequalificació.