Llorenç CapellàPalma25/08/23 0:29
TW
4

El PSOE s’amaga rere Francina Armengol. Vull dir que la presidenta del Congrés és un dels pocs actius socialistes que no aixequen reticències entre la gent catalana. Armengol s’ha declarat federalista i ha defensat l’equiparació en drets de les llengües catalana, basca i gallega amb la castellana. D’altra banda, en relació amb l’1-O s’ha sabut guanyar el respecte de qualsevol persona de seny. Mai no ha fet ús de l’insult ni del menyspreu. I ni en els moments de més exaltació espanyolista va fer costat als Aporellos; sempre va apostar, i continua fent-ho, per l’entesa. Armengol és dialogant, no és una vaivera. De manera que Pedro Sánchez la necessita com el coix al bastó. Que a partir d’ara, amb Armengol, l’aproximació socialista a Junts serà més factible...? No.

Però és evident que qualsevol altre estadant de Ferraz que gosés tocar a la porta de Waterloo, ni enfarinant-se les cames podria dissimular la condició de llop. UH, dijous passat, publicava dues fotografies força significatives. A la primera, la de la portada, apareixia Armengol acompanyada per Fernández Vara, Cristina Narbona i Pedro Sánchez. A l’altra, a cavall entre les pàgines dues i tres, l’acompanyaven el mateix Sánchez, Eva Granados, Santos Cerdán, Narbona, María Jesús Montero i Patxi López. És a dir, la flor i nata del socialisme actual. Doncs bé, una llambregada a l’hemeroteca ens permet polsar allò que en pensava, aquesta gent, de Puigdemont, abans de les eleccions del juliol. Vejam: «La justicia es igual para todos y quien la hace la paga». La paga, la paga…Uf! Qui fa ús d’aquest llenguatge judicial, casernari...? Doncs Guillermo Fernández Vara. Continuo. Cristina Narbona considera que Puigdemont «es una persona fugada de la justicia que se tiene que ir a 40 kilómetros de la frontera para expresar sus opiniones».

Talment ho diu, amb més altivesa a la mirada que un cavall dels Domecq. I Eva Granados...? Rotunda com acostuma: «No ens penedim d’haver donat suport al 155». Alça Manela! Entesos...? I tant! Anem per feina. Un altre de la fotografia, Santos Cerdán, ens recorda que «cuando Puigdemont huyó de la justicia gobernaba el PP», la qual cosa vol dir que ells, els socialistes, no són com els conservadors que fan la farina blana amb els delinqüents. María Jesús Montero no pot dir-ho més clar. En referència a la retirada de la immunitat parlamentària a Puigdemont, proclama que «es una magnífica noticia porque lo importante sería que el señor Puigdemont responda ante la justicia española». Respondre, pagar...? Uf, uf, uf...! Per què aquesta dèria de passar comptes...? Ho diu Patxi López: perquè «me parece impresentable que una persona esté jugando así con todo un país».

Com calia esperar, Pedro Sánchez és el més contundent. Va deixar-li anar a Pablo Casado: «A usted se le fugó Puigdemont y yo me comprometo hoy y aquí a traerlo de vuelta a España y que rinda cuentas ante la justicia española». Va ésser el 2019, i no podem evitar un somriure sarcàstic sols de pensar que el senyor Sánchez pogués caure en l’error de creure’s que encara campa per Europa un tal Urraca a la caça de republicans. En fi...! Comentava dues fotografies. Únicament per posar de relleu la necessitat que en té, el PSOE, de Francina Armengol. Les claus del cel les guarda sant Pere. Les de Waterloo...? No ho sé. Però cerqueu-les per Inca. Per ventura. Qui sap.