TW
6

En moments difícils, decisions valentes. Aquest podria ser un punt de partida per justificar la necessitat d’integrar-se dins l’espai hereu de Podemos i les seves antigues confluències. La por a una majoria PP-Vox i la possibilitat d’aconseguir el tan desitjat diputat a Madrid semblen raons prou sòlides per donar una passa en aquest sentit. En el discurs de Més sempre s’han valorat molt positivament les coalicions amb l’esquerra espanyola. El 2004, Progressistes per les Illes (PSMs-Izquierda Unida, més Verds i ERC) fou el primer intent i es quedaren a les portes. El 2016, dins Units Podem Més, se’ls concedí un tercer lloc a la llista podemita que finalment no sortí. No obstant això, aquesta és l’única fórmula que l’ortodòxia esquerrana del partit contempla per a unes generals en cas d’haver d’establir pactes preelectorals.

La llista de país, que distints sectors de la societat civil pregonen, és percebuda com un anatema no assumible per a unes bases que es rebel·larien a l’hora de pactar amb la dreta que representa el centrisme transversal del PI. No és rellevant haver compartit govern en molts municipis o els antecedents de Pacte de Progrés a nivell autonòmic o insular, ni tant sols les coincidències en clau de país que defineixen els documents ideològics i programàtics d’ambdues formacions. El relat de Més expulsa de l’equació país tot allò que no és d’esquerres i ho engalana amb els tòpics que caracteritzen l’argumentari ‘progre’ del tardofranquisme.

L’experiència, el 2008, d’Unitat per les Illes (PSMs, UM, ERC, ExM, Verds Menorca...) que mai va acabar de ser païda per les bases pessemeres, tot i tenir el cap de llista, és el gran referent per dir que això no funciona.

Ara la solució és Sumar. En l’eix dreta-esquerra no qüestionaré les polítiques d’esquerra-esquerra que han implementat des del Govern d’Espanya. En l’eix de país tenc clar que, malgrat el bonisme de les seves paraules, en res es diferencia la seva gestió de PSOE o PP. Espanya continua tan castellana com el primer dia i les Balears pateixen els mateixos greuges de sempre. Deia Josep Pla que, en política de país, no hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres. Els de Més sembla que no ho veuen així.