Arribat l’instant de la derrota de les esquerres, un eixam d’articulistes es varen llançar contra allò que, comptat i debatut, acaba sent la llibertat d’expressió. Són persones per a les quals, més enllà del recompte de vots, no hi ha salvació: el derrotat és desterrat a uns espais estèrils on res no pot créixer, començant pels drets. És la seva una visió del món reduïda dràsticament, creuen que així fan més noble i gloriosa la victòria dels seus. En la condició de silenci imposat s’hi troben persones de pensament una mica més ample, persones que saben que un recompte té el significat que té, que és molt, moltíssim, però que no abasta més que una part de la veritat.
Si els havíeu escoltat atentament durant la campanya, la seva reacció inquisitorial no us estranyarà tant. L’odi que destil·laven ja anunciava el present. L’autoritarisme es fa més agressiu quan se li obren les portes i les finestres del poder. La virulència de la seva reacció postelectoral té sovint molt a veure amb maniobres d’aproximació als nous poders, amb l’esperança d’obtenir-ne prebenda mitjançant la involució de la simonia.
No podem dir que aquest fenomen estigui ancorat al nostre país de manera que el faci únic, però sí que el nostre país no es queda enrere. Qualsevol que aquests dies hagi obert un diari més o menys de dretes o simplement esburbat, que són quasi tots; o que hagi fet atenció a les ràdios més conegudes, haurà pogut observar que ja se’ns diu que hauríem d’aprendre a callar. La idea que tenen de la democràcia és la d’un sistema polític generós amb els vencedors i molt reservat en el reconeixement dels drets dels vençuts.
Aquestes actituds anuncien un temps perdut per a la conciliació i l’harmonia. Com és natural, aquestes previsions no afecten tothom d’igual manera. Hi ha molta gent de dreta que no vol ni pot renunciar a les seves idees ni a les seves connexions amigables amb persones d’esquerra: tots en tenim exemples, que vivim amb intensitat i un goig molt especial. Però sabem, uns i altres, que aquesta mena de relació podria ser vista, aviat, com una mostra de relacions perilloses. Posat que, com diu Armengol, hi ha una dreta extrema i una extrema dreta, és difícil que es recompongui el panorama.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Por suerte la derecha no es tan vengativa cuando gobierna como lo es la izquierda, la derecha mantiene en su lugar a las personas mas validas sean de uno u otro signo..error de buenisimo porque la izquierda se aprovecha de ello pero en fin basta mirar a la Policia Municipal para tener un claro ejemplo de lo que digo..Pero Vd. como persona muy involucrada con la izquierda puede opinar lo que quiera pero si es honrado analica, analice..
Veamo las HIPOTETICAS cosas que, según este artículo, PUEDE HACER la DERECHA en caso de Gobernar a partir del 24J. Personalmente NO VEO NINGUNA , de las que se PLASMAN CON TANTA ROTUNDIDAD en este ARTICULO del que NO HAYA HECHO USO Y ABUSO este GOBIERNO DE IZQUIERDAS .... 1).... el derrotat és desterrat a uns espais estèrils on res no pot créixer ( Desmesurado AUMENTO GASTOS PUBLICIDAD EN LOS MEDIOS, CONTROL PODER JUDICIAL, FISCALIA) 2)... L’odi que destil·laven ja anunciava el present. ( MEMORIA a la que se vieron obligados por razones obvias a quitar el HISTORICA y dejarlo en DEMOCRATICA...pero MIRANDO SOLO A UN LADO. Es difícil de ENTENDER el SILENCIO DE AÑOS y la CRITICA ACTUAL A UNOS QUE NI HAN EMPEZADO A GOBERNAR... Que daño se ha hecho a la CONVIVENCIA ya NO CALLANDO estos hechos sino DÁNDOLOS COMO BUENOS. Es....Penoso y lo digo con tristeza.