Fa uns quants dies me retrunyeix un estrèpit dins el crani. Els desordenats pensaments deambulen atordits per tots els recovecos del cervell. Quan recuper el control del lòbul frontal faig una garbellada. Mai no esborrallo si no he pres distància, mental i temporal. No m’interessa l’inmediatesa. Per exemple, els terratrèmols de Turquia i Síria són tragèdies immesurables i encara no som capaç de col·locar una lletra darrera l’altra.
M’en vaig al passadís de pensar. En el plafó de suro hi ha notes, retalls, imatges. El segon panell és un mapamundi gegant. Estan contornejades les àrees del món més deprimides. El Sahel i el Corn d’Àfrica estan delimitats. El que passa a Àfrica me genera angoixa. La mortalitat infantil fa feretat. La meitat dels somalís menors de 5 anys pateixen desnutrició aguda. Els pits de les seves mares estan amortits i les costelles a flor de pell escarrufen. Les epidèmies i les malalties evitables causen mortalitats catastròfiques. Les guerres exhaureixen els recursos i minoren la població. Els desplaçaments forçosos han donat lloc a un continent en moviment. Més de 32 milions de persones marxen per terra africana. Fugen de la fam, les epidèmies, la pobresa, la sequera persistent, les inundacions, la guerra…
El camp de refugiats més gran del món és el de Dadaab, a Kenya. Reb habitants dels 3 països del Corn d’Àfrica, Somàlia, Etiòpia i Kenya. Però la marea humana no cessa. El campament també reb migrants des dels territoris de Sudan, Iemen, Djibouti o Eritrea. A Dadaad hi (mal) viuen unes 500.000 persones. Arif Husain, economista en cap del Programa Mundial d’Aliments de l’ONU, declarà que hace muchos años que no se veía una hambruna como la actual. Husain afegeix dos factors que aguditzen, encara més, les calamitats: el canvi climàtic i l’augment de la inseguretat alimentària. Més del 80% de les exportacions de blat, soja, blat de moro o arròs depenen de menys de 10 països. I els preus es negocien en un mercat mundial.
La desigualtat en el món s’incrementa a passes agegantades. I la disparitat entre rics i pobres ja ha corroit els vímets de la vella Europa. Ha desaparegut la clase mitjana i la societat està nafrada. No puc ser optimista, ho sent.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Pues ya sabes...a criticar a Galapagar...donde el de clase pobre se ha hecho de clase muy alta...