Els escrits de Hannah Arendt tenen l’aptitud per posar-nos en contacte amb la fibra més viva de la consciència del seu temps (Hitler al poder, II Guerra Mundial, exilis, divergències serioses amb altres jueus –per exemple, arran de la seva gran crònica sobre el judici d’Adolf Eichmann...). Va saber recórrer el segle XX amb un rigor fecund en tant que filòsofa de la política, i, cada vegada amb més llum, el seu pensament acompanya l’home d’avui en la seva odissea entre l’esperança i la desesperació. La seva lucidesa de vegades neix de la senzillesa més comuna –com, per exemple, quan diu que «si a una l’ataquen com a jueva, s’ha de defensar com a jueva. No com a alemanya, ni com a ciutadana del món, ni com a titular de drets humans»...–. La qüestió jueva assoleix en el seu pensament una profunditat excepcional. Deia que va ser jueva i no ho va saber fins als quaranta anys.
Cada vegada que, en una o altra lectura, he topat amb aquesta manera d’acarar la seva identitat, no puc evitar traslladar-la a la qüestió de la mallorquinitat, tan embullada per no dir esburbada, tan complexa per no dir grotesca. I tan dramàtica per no dir tràgica. Es pot viure la mallorquinitat fins als quaranta anys sense saber-ho? Es pot ser verament mallorquí durant quaranta anys sense tenir-ne consciència ni sentiment?
Esser jueu sense saber-ho
Palma15/08/22 3:59
También en Opinión
- Detienen en el aeropuerto a una pareja de turistas por hacer un 'simpa' en un hotel de Palmanova
- El emotivo relato de un policía local de Palma tras su actuación en el derrumbe del Medusa Beach
- Manifestación histórica: Mas de 10.000 personas protestan contra la masificación turística y por el derecho a la vivienda digna
- Las infraviviendas de Palma llegan hasta Alemania
- Sánchez y Feijóo llaman a Prohens y Martínez para trasladarles su apoyo
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Al carrer se diu mallorquí a qui xerra mallorquí.