Fins als anys 60 del segle passat, als pobles, els al·lots encara solien jugar enmig dels carrers. De tant en tant, passava un carro, poques vegades un cotxe. «Alerta amb ses vixicletes», avisaven les àvies. Tenir una velo (velocipede, gal·licisme) era ideal per als joves, que amb ella es podien desplaçar amb rapidesa. Avui també es veuen per algunes places dures –pels carrers no, que el trànsit no ho permet– o a parcs amb instal·lacions esportives nins i nines jugant hores i hores sota un sol de justícia. No tenen gaire alternatives. Els pares treballen al sector serveis fins a la matinada; els fills, gairebé abandonats. Per temps hi va haver qualque organisme (algunes entitats d’Església, per exemple) que s’encarregava de muntar colònies, practicava l’excursionisme i activitats de lleure. Avui també n’hi ha, però, amb els grans canvis socials les institucions públiques no hi donen abast. Cal que hi dediquin més recursos, instal·lacions, formació de monitors, etc. Aquesta atenció pública és una manera més, i no poc important, de lluitar contra les desigualtats, que no deixen de créixer. Pensem en les oportunitats que s’ofereixen, pagant quantioses matrícules, als al·lots de casa bona: estatges a l’estranger, aprenentatge d’idiomes, escoles esportives, etc. L’esquerda social comença en aquestes edats joves.
Jugar al carrer
Palma22/06/22 3:59
También en Opinión
- Derrumbe en la Playa de Palma: confirman ya cuatro fallecidos y siete heridos críticos
- Los juzgados permiten que madres lleguen tarde al trabajo para llevar a sus hijos a clase
- Buenas noticias para los jubilados: sube la paga extra de junio
- Buckingham Palace emite un comunicado de urgencia sobre la familia real
- Sóller y la carretera de la Serra se suman a la larga lista de puntos críticos de la masificación en Mallorca
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.