Les novel·les parlen dels seus protagonistes m si es tractés d’espècies extingides, de no fer-ho així no serien possibles les grans construccions literàries que sovint celebram com si els entenguéssim. Es parla de Proust i de la seva construcció tot recercant el passat, o de Joyce i l’Ulisses com d’un fenomen contrari: la compressió d’un temps immens en un sol dia cronològic. Construir a base de crear distància, de perimetrar els dinosaures del nostre propi passat. Quelcom semblant és el que Monika Maron, narradora alemanya d’origen jueu, nascuda el 1941, ha fet en Animal trist (Club Editor, 2022) on presenta un joc que s’articula entorn de la memòria i de la cronologia biològica. Els animals no perceben el temps de la mateixa manera els uns que els altres. La vellesa, quan s’entorcilla com una serp vers el passat, és capaç d’inventar una alternativa a la vida real. I si com diu Maron «l’oblit és la inconsciència de l’ànima», s’arriba així de manera voluntària i a vegades, malaltissament involuntària a un esclat de la ment que reescriu la història. No sabem com es maneja el record més enllà dels propòsits de cadascú. Ens pintam un retrat de nosaltres mateixos, acompanyat de figurants, figures secundàries, o d’altres que assoleixen un protagonisme destacat. Franz en la novel·la de Maron és l’element que representa l’amant i l’amor: la companyia escollida més enllà dels preceptes i de les obligacions, més enllà del matrimoni.
Animals extingits
Palma29/05/22 3:59
También en Opinión
- Kylie, Kendall y Kris Jenner, de paseo en Deià
- Cuatro jugadores del Real Mallorca hacen las maletas
- Paga extra de verano: estas son las personas que la van a cobrar
- Las detenciones de argelinos se desploman tras el conflicto en Son Gotleu: de doce a una al día
- Una 'trampa' en un transitado acceso a Palma
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.