Alguna cosa passa quan compleixes un nombre considerable d’anys i decideixes penetrar en cavitats que mai no t’havies atrevit a explorar. Des de fa algun temps convisc amb la mort. Aquest horitzó comença a estar molt present a la meva vida i visc intensament tot allò associat amb el sentit de l’existència. La mort no afecta exclusivament als majors, sinó també als més joves. Per afegitó, la guerra ens planta davant la mort més irracional i més indigna per a l’espècia humana, un fet més que s’afegeix a una pandèmia que havia invisibilitzat la defunció i havia convertit els sanitaris en el centre de tot plegat. La vida vista des de les cerimònies d’enterrament cobra un altre sentit i ens ofereix una mirada més real sobre l’existència. Fosses comuns, assassinats en massa, soldats de lleva morts en el camp de batalla, periodistes eliminats, nins i dones tractats com a bestiar... Hi pot haver res més indigne per a la humanitat?
Història evaporada
Palma08/05/22 3:59
También en Opinión
- Cuatro jugadores del Real Mallorca hacen las maletas
- Sorpresa y preocupación por las medidas contra la saturación de Jaime Martínez
- Unos 300 vecinos del barrio de Son Gotleu se manifiestan para pedir expulsar a los argelinos
- «MAL LORCA»: la curiosa matrícula que ha aparecido en las carreteras de la isla
- Paga extra de verano: estas son las personas que la van a cobrar
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.