Sempre he pensat que tenir una vocació és un signe de felicitat vital. Encara que les nostres vocacions canviïn a mesura que passa el temps, des que naixem comencem a tenir alguna vocació. Sembla que una vocació forta sempre és genètica, però no és així en tots els casos. Des d’infants volem ser bombers, o astronautes, o infermeres, o models d’alta costura, o futbolistes -i més ara que les dones s’hi ha incorporat- o metges, o enginyers, o actors i actrius, o religiosos i religioses. Justament d’aquestes vocacions parlava per Setmana Santa Joan Riera en un dels seus articles. A mi aquest article em va fer pensar en la vocació que des de molt petit jo he sentit per ser escriptor. Encara ara, de gran vull ser-ho, i en aquest sentit m’he mogut i me moc cada dia. És molt forta la meva vocació de novel·lista, autor teatral o inventor d’aforismes.
Les vocacions
Palma01/05/22 3:59
También en Opinión
- La ayuda del Imserso que desconocen los jubilados
- El Seprona halla vertidos de escombros en siete inspecciones de fincas rústicas
- «Somos la provincia con mayor número de pruebas deportivas con ocupación de vía de toda España»
- «Mis 'inqui-okupas' me han amargado la vida y he perdido casi 50.000 euros, pero he conseguido echarlos»
- Muere un turista de 21 años tras precipitarse en un hotel en Playa de Palma
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
".....qui vulgui incorporar-s’hi vocacionalment -sigui del país que sigui i parli la llengua que parli-, sigui sempre benvingut. La qualitat no l’hem de rebutjar mai, i en l’aspecte espiritual molt menys. .." Completamente de acuerdo,señor.