Al llibret Espigolant II (IME, 2022), segon recull de lèxic ‘menorquí’ que ens ofereixen Francesc Riudavets i Patrícia Romero, hi llegim ‘grenc’. Ells només posen un significat popular a aquesta paraula, que degué passar per malla al DCVB, l’Alcover-Moll. Calem-hi xarxes de recerca i trobem que ‘armar grenc’ és una expressió que encara és viva, si més no a la zona des Migjorn Gran, i surt a les Rondalles menorquines, d’Andreu Ferrer Ginart, el qual la fa sinònima de ‘cercar raons, moure discussió, disputa, etc.’ Al seu DCELC, Joan Coromines escriu que ‘grenc’ (la e pronunciada neutra o oberta, segons els parlants) s’origina en «gre(z)enc», amb caiguda de la sibilant sonora intervocàlica, igual que «gre(z)esc», que té el substantiu gresca, ‘gatzara, esvalot’, antic ‘greesca’, nom de cert joc antic afectat per baralles i prohibicions. L’ètim és l’adjectiu llatí ‘graesciscus’, -a , ‘propi dels grecs o que els pertany’, aplicat a allò de les picabaralles a causa de la fama d’estrafolaris i esbatussaires que van tenir els grecs dins l’Imperi romà i fins als temps de les Croades.
Armar grenc
Palma16/03/22 3:59
También en Opinión
- Derrumbe en la Playa de Palma: confirman ya cuatro fallecidos y siete heridos críticos
- Los juzgados permiten que madres lleguen tarde al trabajo para llevar a sus hijos a clase
- Buenas noticias para los jubilados: sube la paga extra de junio
- Buckingham Palace emite un comunicado de urgencia sobre la familia real
- Sóller y la carretera de la Serra se suman a la larga lista de puntos críticos de la masificación en Mallorca
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.