Aclariment

El meu article de primer de maig titulat L’ètica dels jutges va suscitar una sèrie de crítiques -algunes insultants- que em retreien l’aberració d’afirmar que «el Poder Judicial és l’únic poder de l’Estat no elegit de forma democràtica». I no tenc cap inconvenient en acceptar l’error. Certament és un desencert utilitzar la sinècdoque (prendre la part pel tot) en una opinió de diari. La sinècdoque, efectivament, pot semblar demagògia i és sempre, literalment, inexacta. Touché.

I aquest pas fals era fàcilment reparable fent servir un simple adverbi com, per exemple, «completament». «El Poder Judicial no és completament elegit de forma democràtica». Perquè -i això també seria una sinècdoque- no s’ha de confondre, com fan els meus crítics, el Poder Judicial amb el Consell General del Poder Judicial. El Poder Judicial està constituït per tres organismes: El CGPJ, sí, però també els Tribunals formats per jutges i magistrats, i l’Administració de Justícia. Doncs bé, aquesta part del tot: el conjunt dels jutges, no és elegida de manera democràtica; s’accedeix per oposició, no per elecció. I els dos exemples concrets que citava feien referència als jutges, no al govern dels jutges.

Sigui com vulgui, agraesc les crítiques, sobretot perquè cap de les que he pogut veure no fa referència al bessó del meu article: la necessitat imperiosa d’ètica en tots els jutges; en tots, no només en part, per majoritària que aquesta sigui. I això, per la mateixa ètica i per salut democràtica.