El llautó de la corona

La concessió del títol de Reial (Reyal segons les normes ortogràfiques d’en Pep de na Santema) a la Acadèmi de sa Llengo Baléà per part de Felipe VI, ha d’encapçalar amb tots els honors l’apartat de despropòsits reials o reyals que han comès els Borbons al llarg de la història. Hauríem de remuntar-nos a Ferran VII, potser, per trobar un monarca tan aliè a la cultura, al coneixement. Els arguments adduïts per la Reyal Acadèmi són rotunds. Per què els mallorquins parlem en català...? En trobem la resposta en els «canvis d’us d’es mallorquí a n’es principis de 1900 per part d’ets intelettuals baleàrics p’es fet d’amplià mercat per vêndre». S’explica talment a la web de la Reyal institució. Imagino que l’intel·lectual més pesseter del canvi de segle degué ésser Marià Aguiló, un dels prohoms de la Renaixença. En fi...! Per fer-nos una idea del disbarat reial: El besavi de l’actual monarca va concedir prou subvencions a mossèn Alcover com per tirar endavant les feines del Diccionari. Què el monarca ho feia amb la intenció d’aprofundir en les diferències entre Alcover i Fabra i, per consegüent, de dividir el catalanisme...? És més que probable. Però compte! Tot i que la vera intencionalitat de la maniobra reial fos deplorable, mossèn Alcover, més que llevar llustre a la Corona, n’hi donava. Alcover ja tenia una obra feta, s’escrivia amb els romanistes europeus més prestigiosos... Res a veure amb la guingueta de fira a la qual ha pretès enaltir la Casa Reial, sense reparar que mostrava el llautó de manera clamorosa. No sé què en diran la UIB o les altres universitats de l’Estat, la RAE o el mateix IEC. Probablement res, però tenen l’obligació de proclamar que les llengües no són una cosa de per riure. Per afegitó, l’astracanada científica dissimula la voluntat de convertir llengua i país en una caricatura. Retornem a Alfons XIII. Alça món i que en sabia...! Anava calladament a la seva, que no era altra que empetitir el catalanisme polític, però des del moment que l’avalava Alcover ningú el podia acusar de menystenir la llengua catalana. No és el cas de Felipe VI. Els fets no menteixen. Digues-me amb qui vas i et diré què fas. Els únics que han mostrat entusiasme per l’esperpent reial han estat els de Vox, franquisme pur. El mateix Govern de la senyora Prohens, que fa tot quant sap per arraconar a gust de Madrid l’ús de la llengua catalana de la sanitat o de les escoles, s’ha sentit incòmode. Una cosa és promoure un bilingüisme cordial i l’altra insultar a la cara els baleàrics (la Reyal dixit). La Casa Reial, en canvi, ho acaba de fer. I sense reparar en les conseqüències. La primera víctima n’és Llorenç Galmés. Amb quins arguments pot atorgar el títol de filla adoptiva de Mallorca a Leonor de Borbón...? Quins són els mèrits de la princesa? Us ho dic: fer part d’una institució que dona suport als que menystenen la parla i la història del poble que li concedeix el més alt honor. No voldria estar a la seva pell, president Galmés. Ni, per suposat, en la de l’intelettual encarregat de fer-ne l’apologia. Pobre intelettual...! En quina llengua parlarà...? En el català de Marià Aguiló, en les formes dialectals de la senyora Prohens, en l’espanyol petrer dels Gili&Gil (la nata de Vox!) o amb la llengo baléà de la Reyal Acadèmi? L’embull és tan gran com el ridícul fet fins ara. És a dir, monumental.