La inhabilitat de desconnectar el cap és una cosa que sempre m’acompanya. Com l’ansietat. Potser és el mateix. I bé, com que les misèries compartides són menys misèria, en faig broma. Tot i que sigui incòmode. La vida, en si, és incòmoda. De res serveix que diguem que estam a tope amb la protecció de la salut mental si no hi ha una anàlisi darrere del que ens provoca el malestar. A mi, la incomoditat me la genera les conseqüències de viure a un món turbocapitalista i patriarcal que ho rebenta tot, especialment les persones. I a aquestes altures, millor riure que plorar. És per això que dins el meu cap no és just que el meu malestar mental, condicionat a un sistema devorador i realment brutal, me’l mengi sola: per això faig broma, perquè la incomoditat d’un món que ens furta vida ha de ser compartida.
Misèries i incomoditats
03/02/24 0:30
También en Opinión
- Estos son los catorce barrios que se beneficiarán de las nuevas viviendas públicas de Cort
- La queja viral de una turista por pagar parking en Cala Agulla: «No nos quieren pero nos saquean»
- Muere el joven que fue arrojado desde un segundo piso en Palma
- 'Bitcoin Jesus', gurú mundial de las criptomonedas, fija su residencia en Mallorca
- Este día balear tan caluroso y 'feo' tiene una explicación
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.