Durant els últims seixanta anys hem anhelat avançar en el procés de democratització de l’Església. No és una causa perduda, per molt que l’organització religiosa que conserva el poder eclesiàstic persisteix a mantenir la tesi contrària. Són multitud els cristians d’obediència romana que han ensenyat valors democràtics i han fet de l’Església un taller de lluita pels drets civils i la participació. Molts ho han fet, a més, sabent que la institució en la que pretenien viure en comunió no caminava al mateix ritme, a nivell intern. El papa Francesc es dirigeix de forma recurrent a un món ferit i en molts casos en mans d’autòcrates i autoritaris de dreta i d’esquerra en el sentit més miserable de la paraula. Parla de drets i cerca vies de diàleg d’una manera creïble, però no aconsegueix fer avançar la institució de la qual n’és el primer servidor. Francesc és un referent sobretot pels no creients i per a molts que anhelen respirar amb un mínim de dignitat. És, el papa, un bon home, perseguit i criminalitzat per un entorn clerical i principesc, engolosit pel poder i ensenyorit en una posició social que parla més del passat que del present.
Democràcia i Església
22/10/23 0:29
También en Opinión
- Delinquir, vivir en un piso de okupa y pedir comida a domicilio
- Sorpresa y preocupación por las medidas contra la saturación de Jaime Martínez
- Los mallorquines se 'amontonan' en Sa Ràpita como protesta: «Tenemos el mismo derecho que los turistas»
- Cuatro jugadores del Real Mallorca hacen las maletas
- Los inversores se lanzan sobre el Paseo Marítimo de Palma
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.