Fa un parell de dies aquest diari informava de la mort del meu amic en Bernat Rovat. Potser algú el com a cantant. Va enregistrar un disc en el qual es presentava com Benardo Mestre amb cançons melodioses, en un llenguatge i amb unes imatges que ens eren d’allò més alienes. Murmurades per nosaltres, sempre sonarien postisses. Perquè aquí passàrem de quatre boleros i jotes en versió sucosa de la nostra llengua a l’artificialitat de les externes cançons d’amor, si és que podem prescindir de les coples i d’una mica de flamenc. Aquelles cançons, al principi, ens varen induir a temptejar amb noves paraules l’amor adolescent, però fèiem un ridícul espantós amb tanta cursileria. La cançó francesa ens va auxiliar en l’aventura d’esbossar un llenguatge plausible per als nostres primers intents –també algunes cançons italianes; aleshores ningú no entenia l’anglès.
En la mort d’en Bernat Rovat
Palma05/12/22 0:29
También en Opinión
- Cambio de tiempo a la vista en Mallorca
- Un portero golpea a un menor y lo envía al hospital tras una fiesta de fin de curso en Palma
- «Vivo del bocadillo que me dan en los Caputxins y de la cena de Ca l’Ardiaca»
- La Guardia Civil identifica a algunos de los bañistas de Es Caló des Moro
- La prensa británica y alemana se hacen eco del acto del Caló des Moro
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.