Ha hagut de ser la directora nascuda a la Xina Chloé Zhao qui mostràs al món, amb ‘Nomadland’, els extensos territoris humans i geogràfics devastats pel seu sistema econòmic i el desemparament de l’estat, i han hagut de ser els afeccionats britànics els que mirassin de fer creure al món que el futbol és seu, una ingenuïtat olímpica, com si els ciutadans dels Estats Units pensassin que el sistema econòmic és seu. La directora (i guionista, productora i editora) que s’ha endut l’Oscar d’enguany podria aprofitar les imatges dels hooligans britànics, i alguns, pocs, d’altres països europeus, per clonar el seu film i concentrar, en imatges i sons, la dura realitat dels que somnien ser propietaris dels clubs que els entretenen, que els animen a travessar cada setmana fins al paradís de la jornada de Lliga i a conversar amb els col·legues de credo. Perquè per a molts ciutadans, les peripècies esportives i econòmiques dels seus clubs de futbol donen sentit a llurs vides molt més que qualsevol altre fanal.
Nomadland del futbol
28/04/21 0:00
También en Opinión
- Delinquir, vivir en un piso de okupa y pedir comida a domicilio
- Sorpresa y preocupación por las medidas contra la saturación de Jaime Martínez
- Cuatro jugadores del Real Mallorca hacen las maletas
- Los mallorquines se 'amontonan' en Sa Ràpita como protesta: «Tenemos el mismo derecho que los turistas»
- Los inversores se lanzan sobre el Paseo Marítimo de Palma
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.